ESTIC DISPOSAT a cultivar la bona sort. Per molt que alguns s’entestin a dir que ni va ni bé, sí que hi ha qui neix amb la flor al cul. Ara, si no la reguen, poc els durarà aquesta sort adquirida. La resta, sempre podem plantar trèvols o, com diu el psicòleg britànic Richard Wiseman, fer alguns canvis per atreure-la.
- TRENCA LA RUTINA. Mou-te, no et quedis a casa. Acudeix a trobades, certamens i celebracions a fi de conèixer pesones noves, del contrari la teva xarxa de contactes es quedarà estanca (d’això se’n diu “networking”). Emprèn camins diferents per arribar al mateix lloc, en el sentit figurat i literal. Prova!
- SIGUES OPTIMISTA. Per bé que sempre et trobaràs qui et dirà que “cal ser realista”, l’optimisme és una actitud que ens fa veure la part bona de les coses, la cara agradable de les situacions i per tant ens encara a la resolució de conflictes o a idees que a molts els han passat per alt. Així que transforma el que és negatiu en positiu i després reflexiona per què ha passat i què en pots aprendre de cara al futur.
- SEGUEIX L’INSTINT i, si no el perceps, aprèn a escoltar-lo. La meditació diària pot ajudar-te.
- PLANTEJA’T METES ASSUMIBLES i apuja el llistó gradualment. Després aplica esforç i persistència per assumir-los i plantejar-te’n de nous. És preferible sumar petites satisfaccions que haver d’acceptar el fracàs de no haver assolit un objectiu impossible.
[Font: Wiseman, R. & Watt, C. (2004) Measuring superstitious belief: why lucky charms matter. Personality and Individual Differences; 37(8): 1533-1541. / Williams, E. N. (1998) Perceptions of serendipity: Career paths of prominent academic women in counseling psychology. Journal of Counseling Psychology; 45(4): 379-389]
Bons consells! La sort es molt capritxosa i només afavoreix els que li agraden. Cal conquistar-la.
Gràcies Alquimia! Sí, la sort és com la càmera que t’estima o no. El que passa és que a vegades el problema és la il·luminació o la presa de so o el vestuari… Així que, ni amb la sort ni amb la càmera està tot perdut! ;)
Has llegit el llibre “La bona sort” de l’Àlex Rovira, també parla de seguir uns passos que porten a la benaurança. M’has fet pensar que puc compartir-los al blog.
Gràcies Aleix i una abraçada
Gràcies! Sí, l’he llegit. Tot i que fer aquests passos ens predisposa més a tenir bona sort que si no els fem. La bona sort no està garantida però hi hem de creure.
GENIAL!!! Aquestes paraules porten LLUM.