#FocEmpordà i el ball d’etiquetes

UN INCENDI DE DIMENSIONS MAJÚSCULES ha cremat aquest diumenge una part de l’Alt Empordà, començant per La Jonquera. La ràdio, Internet i, sobretot, Twitter s’han convertit en les vies més efectives per avaluar-ne l’evolució. A la xarxa, els usuaris han demanat i compartit informació, han enviat fotografies a temps real i s’han solidaritzat amb els professionals i voluntaris que se les han de veure al “terreny de foc”. Al gran incendi se n’hi han sumat dos més i entre el nom de les poblacions i dels mitjans que volien captar audiència, Twitter s’ha convertit en una pista de ball de “hashtags”.

Un segon foc a Portbou, ha estat el motiu pel qual els més ràpids i oportuns han decidit deixar de piular amb l’etiqueta #IncendiLaJonquera per fer-ho amb el genèric #incendis o #FocEmporda. Tot i així, de “hashtags” n’hi ha hagut per donar i per vendre. A banda dels més usats, no es estrany que alguns usuaris acompanyessin les piulades del nom de les poblacions o territoris afectats #Portbou i #LaJonquera –ho han fet, per exemple el diari ARA i el 324.cat– i és una manera de localitzar la infomació. Molt útil si algú monitoritza les dades en una cerca creuada, per exemple amb #incendis i #Llançà.

Qui vol ser “trending topic”?

El que sorprèn és aquesta aparent pugna digital entre mitjans de comunicació que, havent-hi prou etiquetes en ús, en creen una de nova, vinculada al mitjà. Ho han fet novament RAC1, amb #IncendiRAC1, i Catalunya Ràdio, amb #FocsCatRàdio. La justificació que donen és que així l’audiència pot comunicar-se amb ells via Twitter, però existint l’opció de la menció –acompanyant el text de @ElMonRAC1 i @CatInformació–, tot fa pensar que el que pretenien era assolir notorietat a la xarxa, el que en anglès es coneix com a “trending topic”.

Però no és només un desencert dels grans grups mediàtics, la gironina Ràdio Vilablareix també s’ha vestit d’etiqueta: #FocsRàdioVilablareix era l’únic “hashtag” que acompanyava la majoria dels seus missatges sobre els incendis. A més, la necessitat de ser vistos, seguits i tuitejats també podia ensumar-se en missatges com el de Vilaweb, que oferia “els vídeos més impactants dels incendis de l’Empordà”. En casos així, no cal més impacte, sinó informació i serenitat.

Tanmateix, la majoria piula seguint una lògica compartida. Amb el “hashtag” #FocEmpordà, la cadena @SERGirona anunciava que en feia un seguiment en directe. El diari @ElPaisCatalunya mantenia l’etiqueta i transmetia mesures a prendre segons @EmergenciesCat. Deixant clara també l’autoria de la informació, Andreu @Buenafuente explicava que hi havia problemes amb la telefonia mòbil i l’ADSL. Per la seva banda, @GironaNotícies afegia l’etiqueta #IncendiLaJonquera i citava als @BombersCat en un missatge d’alerta en què feia un ús moderat de les majúscules –un text íntegre en majúscules representa una cridòria innecessària i no es llegeix millor.

Com usar Twitter en temes candents

Aquest text no és mostra de cap estudi en profunditat sobre l’ús de Twitter en un cas concret, sinó tant sols una reflexió personal de com usem aquesta xarxa, especialment els mitjans de comunicació. De tot plegat, podríem extreure’n el següent:

Usem el “hashtag” majoritari. Si la majoria fa servir una etiqueta a Twitter, no val la pena crear-ne una de nova que generi soroll i confusió, tret que la intenció no sigui la de limitar el fet en una zona geogràfica, com ara #15Mgirona o #eleccionsbcn. A més, usant el “hashtag” de la majoria, assegurem que els nostres missatges arriben als qui segueixen aquest canal concret.
Consensuem el “hashtag”. En cas que no hi hagi “hashtag” és preferible fer una consulta oberta a la xarxa per mirar de consensuar-ne un entre tots els qui piulem.
Citem sempre la font de la informació. És imprescindible citar la font piular segons quin missatge i acompanyar-lo d’un enllaç a aquesta font, sempre que es pugui.
Contrastem la informació abans d’un RT. Abans de repiular un missatge (RT), cal assegurar-se que la font d’aquella informació és fiable. Fins i tot així, s’han esbombat fal·làcies. Com evitar caure en el parany? Contrastar la informació amb una segona font (sempre fiables) i mirar i llegir els enllaços abans de la repiulada, per no endur-nos sorpreses.
Indiquem el tipus de tuit amb majúscules. No cal abusar-ne, però començar una piulada amb URGENT, VIDEO o FOTO deixa clar el tipus de contingut que segueix, com feia el diari NacióDigital.cat, que ha fet un excel·lent seguiment de l’evolució del foc al llarg de la nit, tal com ho han fet @BombersCat i @EmergenciesCat via Twitter.
Evitem piulades crítiques sense fonaments o insults. Potser aquest punt sorprengui a més d’un lector, però fins i tot, en una situació tan dramàtica com la dels incendis declarats a l’Empordà, hi ha persones que s’acarnissen amb Catalunya per qüestions lingüístiques o polítiques. El diari NacióDigital.cat ha recollit algunes piulades i comentaris que hi ha a la premsa i algunes són molt feridores. [Gràcies @Ester_F_Matali per fer-me veure aquest punt.]
Demanem RT només en casos comptats. Demanar que la gent repiuli un missatge pot ser mal vist si se’n fa un abús, encara que alguns ho vegin com una estratègia de màrqueting. Per tant, reservem aquesta petició per a casos urgents, com ha fet molt bé @EmergenciesCat en demanar màxima difusió de les mesures d’actuació davant del foc.