FOMENTAR L’APRENENTATGE d’idiomes hauria de ser la prioritat de qualsevol govern i, més encara, quan el país es troba en una fosca crisi de la qual encara no se n’albira la sortida clara. Malauradament, a través de la xarxa s’alerta que les retallades també podrien afectar al sector, que rebria el cop de gràcia, i per això s’ha posat en marxa una recollida de signatures per evitar-ho.
El coneixement de llengües no només representa un bagatge cultural més gran per l’alumne, sinó que és la manera que té un país de projectar-se cap a l’exterior i deixar de mirar-se el preciós melic. Saber idiomes ens enriqueix com a societat, permet que ens poguem comunicar amb el món, facilita l’entesa entre cultures diverses –a més de negocis, no ho oblidem– i, per tant, la convivència. Aprendre idiomes hauria d’estar, doncs, a l’abast de totes les butxaques i no tant sols d’unes elits minoritàries.
Però ara, amb aquesta moda dels piércings, sembla que els llombrígols tornen a captar les mirades més que mai, sobretot a l’estiu, i l’ensenyament queda relegat a la segona filera. Potser a l’hivern, quan els melics s’amaguin rere el cotó i la llana, aquest tema tornarà a ser a primera línia i motiu d’atenció. Potser quan arribi el fred, serà massa tard.
Aleix Cabrera 