VIATJAR T’ENSENYA que el món és divers i ple de contrastos, però també que hi ha constants de comportament i paisatges que es repeteixen arreu.
Després de molta burocràcia en un país que no té les coses clares i que respon al nom d’Espanya, he obtingut una mena de permís que diu que puc creuar la frontera sempre que torni abans de 16 dies; el darrer dia és un regal per donar marge al viatger aturat, ni més ni menys, encara que la idea inicial sigui sortir per cercar feina. El paper en qüestió l’emet l’Inem i, mal que ens pesi, no deixa de ser una mena de llibertat condicional.
Emprès el camí, creuades latituds i longituds, fronteres limitadores i controls aduaners excessius, t’adones que la majoria de les ciutats s’assemblen quan s’ha fet de nit i estàs cansat. El mateix so de pneumàtics en moviment a la carretera i la untuosa claror taronja que, de mica en mica, l’alba va dissipant amb tons malva i morat.
Comença el dia dia i una nova llum, deia Sisa a ‘La clau del foc’. Doncs bé, deixem-nos sorprendre pel millor que pugui regalar-nos, sense esperar-ne res, oberts al millor.
Aleix Cabrera 