Viatgem per l’anhel de descobrir i sorprendre’ns de nou, per l’afany de conèixer, per copsar contrastos, per guanyar-nos la vida, per retrobar algú, per buscar les arrels, per reafirmar la nostra identitat cultural, per trobar-nos amb nosaltres mateixos, per créixer i enriquir-nos espiritualment, per delectar els cinc sentits, per aprendre a compartir i conviure, per trencar vincles i crear-ne de nous, per adonar-nos de què ens agrada i que no, per prendre distància, per enyorar la terra i estimar-la encara amb més ganes, per trobar-nos a faltar i abraçar-nos encara amb més força quan ens tornem a veure.
La foto
Aquesta imatge està feta amb un iPhone 4S, i passada pel filtre Brannan de l’aplicació Instagram. És la llarga filera de carros porta-maletes a la Terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona-El Prat.
Em sento molt identificat amb la resposta que dónes a la pregunta Per què viatgem? Però vull afegir la resposta que donà Javier Gonzalez ( viatgter i coneixedor de tribus africanes) a una pregunta que li feren. Diu que al bon viatger l’ha d’ adornar:la humilitat. El respecte. L’estima. Els sabers.
L’has clavat. Als curiosos, als viatgers, als somniatruites, aquesa descripció els facinaria… A mi, m’entusiasma,
Gràcies Ester! Una abraçada!
Quines ganes de viatjar, Aleix!! A mi m’entusiasme la idea de veure quelcom totalment nou, aquella sensació de la primera vegada i que saps que mai més tornarà perquè aquell lloc ja l’has vist… L’únic problema que té viatjar és que crea adicció i quan no pots fer-ho et crea una sensació de melangia i tristesa per tot allò que t’estàs perdent… Però que espero descobrir algun dia! Petons.
Melangia sí, Silvia, però no tristesa sinó més aviat l’alegria i satisfacció infinites d’haver pogut fer-ho. Quan no viatgen, podem rellegir les nostres notes i fotografies, i reviure les millors sensacions del viatge. I, per qué no, transportar-nos-hi amb la ment. ;)
N’has fet una explicació perfecta. També ho sento i ho visc d’aquesta manera. :) XXX
Bé, he obviat el “per poder dir que he estat aquí i allà, i demostrar-ho amb fotos de pose” o el “per comprar”, perquè ho he trobat poc poètic, tot i que hi ha un bon grapat de turistes que es mouen per aquest impuls. Aquesta és una de les diferències entre el turista i el viatger.