EL 48H OPEN HOUSE BARCELONA permet obrir un cop a l’any edificis i monuments singulars de la ciutat. L’Arc de Triomf ha estat un dels escollits en l’edició d’enguany i aquesta és la visió que tenim de l’exterior, just en el moment de sortir-ne. La fotografia, feta amb un iPhone 4S i editada amb Instagram, m’agrada especialment per tres motius.
El primer és que el punt de vista és gairebé irrepetible, perquè rarament s’obren les portes de l’arc, atès l’estat en què es troba i que, segons van explicar-me uns voluntaris de la iniciativa, és massa petit per establir les mesures de seguretat obligatòries. El segon motiu és la llum de capvespre de tardor sobre la totxana i la refulgència blau-verdosa de la porta metàl·lica. El darrer motiu és una barreja dels dos anteriors amb el moment què vivim a Catalunya i, per què no dir-ho, el personal.
El 2012 és un any dur, de finals de cicle i començament de noves etapes –laborals, socials i de país. Potser és aquesta la profecia del calendari Maia: mor una part de nosaltres perquè pugui renéixer amb força, com ho fa l’au fènix de les seves cendres. I les portes d’aquest bastió urbà s’han obert per menar el visitant que vulgui entrar-hi cap a un nou camí, inexplorat i incert, sí, però atractiu i necessari també, per sortir d’atzucacs i somnolències.
Aleix Cabrera 