EL GRESOL D’INTERNET, en què tantes idees han proliferat –flahmobs o lipdubs, per exemple–, ara n’acull un altra que triomfa entre els estudiants de les diverses universitats. S’anomenen “Informers” i l’anonimat i la necessitat d’expressar alguna cosa en són les claus de l’èxit.
A la biblioteca de revistes, l’ha tornada a veure i l’ha impressionat molt més que quan la contemplava al bar d’Educació de la UAB. Aquest cop, duia un jersei de ratlles de colors i el cabell recollit, en lloc de la petita pinça que hi du habitualment. Aleshores, a dos quarts de sis, li ha sonat el mòbil, ha hagut de sortir corrents i ja no ha tornat a veure la noia que li ha robat el cor. Mentrestant, a la biblioteca de Ciències i la plaça Cívica, algú admira secretament un noi d’estètica “heavy”, de llarga melena castanya i rinxolada, i es pregunta si tant anar pel món amb samarreta de tirants no serà la causa de què ja no formi part del paisatge quotidià després d’haver pescat una bona calipàndria.
Aquestes dues històries són ben verídiques i constitueixen un exemple de la mena de missatges que circulen als anomenats Informers universitaris, que no són altra cosa que murs en forma de web o de pàgina de Facebook on qualsevol pot penjar el seu missatge sense identificar-se. Els responsables de gestionar aquests espais en garanteixen l’anonimat.
Poques universitats queden per sumar-se a aquesta moda, barreja de pou dels desitjos, mur de les lamentacions, pàgina de contactes i celobert de veïns tafaners. L’Informer de la UAB és el que més adeptes aglutina (més d’11.800). El segueixen l’Informer de la UB (més de 10.000), Informer de la UPC (més de 6.000), l’Informer de la UPF (més de 4.000), l’Informer de la UVic (més de 1.500) i l’Informer de la UOC (més de 600). Totes les pàgines es troben en un punt comú, la seva àgora digital: Informer.cat.
Aquesta dèria per esbombar a tort i a dret el que un sent i pensa a cada moment fa pensar en els inicis de Facebook, l’any 2004. Aleshores, la plataforma amb més usuaris del planeta era exclusiva dels estudiants de Hardvard. La diferència rau en què aquí, als Informers, ningú no s’identifica i això fa que hi trobem missatges de tota mena. Tan bon punt llegim una pregunta relacionada amb els estudis, una declaració d’amor o les ganes de fer una festa, com missatges més pujats de to: escatològics, eròtics i, fins i tot, insultants. És el que té l’anonimat, que un diu el que pensa sense contemplacions, però s’és realment un mateix quan es du una màscara?
Aleix Cabrera 
Cert, el dilluns vaig sentir-ne parlar per la ràdio. Pot ser l’única manera d’arribar a conèixer aquella persona que tant admires, o de regalar insults gratuïtament… Potser es converteix en la pròxima web de contactes!
Fa tota la pinta que esdevindrà això últim, però crec que com a moda no durarà gaire. És la novetat del moment, però estem tan atapeïts de xarxes i plataformes d’informació i continguts audiovisuals, que haurien d’oferir un contingut molt atractiu perquè la gent hi tornés un dia rere l’altre.