Ara és el moment!

HI HAVIA UN PROFESSOR D’ANGLÈS que tenia una forma d’ensenyar molt particular. Deixant de banda que era estràbic i que, per aquest motiu, quan renyava el company de tres rengleres més enllà, semblava que t’escridassés a tu, defensava un exercici oral que a mi sempre em va cohibir i que, a la llarga, va frenar el meu aprenentatge idiomàtic i em va modelar com a persona. N’estic convençut.

L’exercici en qüestió, el coneixíem com “la roda”. Ens disposàvem en una fila índia gairebé circular i el mestre, situat en un extrem, proferia un verb i tu li havies de conjugar en passat i participi. Si t’equivocaves, t’engegava amb un crit al final de la roda, mentre que si l’encertaves passaves endavant. D’aquesta manera, els primers eren “els bons”, mentre que els últims eren, diguem-ne, els mediocres. El temps m’ha demostrat que tenia certa facilitat pels idiomes i que només em calia una dosi d’autoconfiança, i “la roda”, precisament, em produïa l’efecte contrari. Sí, podem pensar que no deixa de ser una mena d’examen, una manera de posar a prova l’alumnat, d’instar-lo a estudiar i de fomentar la competitivitat. Però resulta que el mètode peculiar del professor propiciava també la “indefensió apresa“, teoria que exemplifica el vídeo següent:

Precisament avui, Barcelona ha acollit la primera conferència TEDx per a joves, la TEDx Youth Barcelona. Ponents de menys de 25 anys han explicat les claus de l’èxit i la satisfacció personal a partir de les trajectòries personals. La Berta Vicente, per exemple, va descobrir la seva passió per la fotografia quan li van dir que havia de deixar de ballar. Tant ella com la resta han deixat clar que els impediments i fracassos formen part d’un camí on la perseverança, el treball i la il·lusió són cabdals.

“Los problemas son inevitables en la vida, pero tu eliges como enfrentarte a ellos” @carminasola #neverstopexploring #therealyouth

— Sara Terrones (@Sara_Terrones) 16 de febrer de 2013

“Comparte tu idea, nunca sabes quién puede ser la persona que tengas al lado e igual te ayuda con el proyecto” @santipozo en #therealyouth

— Sara Terrones (@Sara_Terrones) 16 de febrer de 2013

“He perdido dos años de mercado por no querer compartir mi idea. Soy un ejemplo a no seguir”. Santi Pozo en #therealyouth

— Mònica (@albanta) 16 de febrer de 2013

Surt del teu cercle de comoditat i cerca aquella sensació a l’estòmac. Carmina Solà says Never stop exploring #therealyouth

— Ana Villagordo(@anajorr) 16 de febrer de 2013

Changemakers, o cómo ayudar a los demàs a llevar a cabo sus proyectos, Walaä Hechach en #therealyouth @… instagr.am/p/VzUeRZSFQW/

— Mònica (@albanta) 16 de febrer de 2013

Són reflexions que em fan tornar a l’escola. Potser els veritables mestres no són els que reciten el llibre de text o te’l fan llegir en silenci i t’examinen al final de cada trimestre, sinó els que mostren les eines que tenim per accedir al coneixement, els que ens ensenyen a raonar i adquirir un criteri propi, els que fomenten els valors com la solidaritat i el treball en equip, els que ens mostren i potencien les virtuts en lloc de ressaltar públicament les nostres mancances, i sobretot els que mantenen la porta dels somnis oberta i ens animen a creuar-la. T’has preguntat mai pel teu somni? Deixa’t estar de dites limitadores, que mai no és tard i, si tu ho vols, sempre passen trens per l’estació, com recordava a començaments de febrer en aquest bloc. Així que, si no va ser ahir, ara és el moment!

[Imatge: Flickr / Víctor Herrero]