BENVOLGUTS DIRECTIUS DELS SUPERMERCATS DIA, permetin-me que aprofiti aquest modest espai per dirigir-me a vostès i, de retruc, a consumidors i consumidores potencials o habituals, per expressar el meu desconcert davant de l’enganyosa política de màrqueting d’alguns dels seus establiments. Abans però, deixin-me contextualitzar el moment que estem vivint.
Suposo que no els ha passat per alt que la societat és enmig d’una crisi tempestuosa que ofega i extenua, dia rere dia, sobretot als més febles de la cadena. Suposo que també estan al cas que la taxa d’atur estatal ronda el 25%, per no parlar de l’atur juvenil. Vull pensar que també estan al corrent que la població cada cop està més envellida i que no són precisament els jubilats els qui més poder adquisitiu tenen; la majoria va passant amb pensions irrisòries. No em titllin d’il·lús, si mostro el meu convenciment que coneixen l’escàndol de les preferents, l’allau de desnonaments i tantes altres misèries que un sistema financer i polític han permès, en anar fent els ulls grossos per qüestions que algun dia haurien d’explicar-nos.
Sí, no cal que m’ho repeteixi. Potser sí que els ciutadans no ens hauríem enganxat els dits si haguéssim llegit la lletra petita, però malauradament ni tothom en aquest país sap llegir, ni molt menys la gran majoria ens entenem amb la burocràcia, allò que en diem “paperassa”, o tenim temps per dedicar-li. Per això ens agrada dipositar la confiança en el professional de torn, sigui banquer, metge, periodista o polític, per posar-li quatre exemples. Deleguem, sí. I ho fem o ho hem fet perquè hi confiàvem, i massa cegament, com han demostrat els fets. Malaguanyada dita popular: la confiança en pot arribar a fer molt, de fàstic.
Vist el panorama dantesc, joves, no tan joves i grans cada cop ens hi mirem més en el Dia a Dia –ho repeteixo per si no els queda clara l’al·lusió–, ens estem d’algunes frivolitats però no del menjar, que és una qüestió imprescindible; vist tot això, em desconcerta que la cadena de supermercats DIA segueixi amb el joc dels banquers, dels contractants, de les veritats a mitges o de la lletra petita.
Que no saben de què els parlo? Facin una ullada a la fotografia de dalt i diguin-me, d’una revolada, a quin preu està el bròquil. A 39 cèntims? No pas, malgrat la repetició del preu. Hem de situar-nos al cos de lletra més petita per veure el 0,79 i inferir que el 0,39 es refereix només a la segona unitat. “Aquí no hay ningún engaño –es justificava una de les seves treballadores aquesta tarda–. Está en la letra chica, pero está. Si los clientes tienen la vagancia de no querer leer es cosa suya”.
Els felicito fills! Ara sí, que caic de cul. O no han entès res de la miserable crisi o són tan poca-vergonyes de voler pujar al carro de l’engalipador, fent-se l’orni amb aquesta baixesa, mirant d’escatimar alguns cèntims amb la bona fe de la gent. No se sorprenguin, doncs, si, com ja ha passat en altres sectors, el consumidor acaba girant cua després d’espetar-li als morros un inqüestionable “s’ha acabat el bròquil“.
Aleix Cabrera 
Hola! Teniu tota la raó, però això ho fan tots els supermercats, no?
D’altra part, del que sí que em queixo, és del joc que DIA% fa amb els seus cupons de descompte, amb això a mi em van fer caure un dia, anunciaven un “20% en salchicas marca DIA%” i a sota en petitet diu: “incluye bracksburt, viena (i a la línia de sota continua) con queso, frankfurt. Doncs bé agafo la “viena con queso” i no s’aplica el descompte, em diuen que les vienes amb formatge no entren, que falta la coma, però que es refereix a altres tipus que porten formatge… Un embolic.
El que més critico jo d’aquesta cadena, és el fet que la majoria d’establiments son franquicies, i els propietaris fan el que els passa pels pebrots (higiene, refrigeració, caducitats)… El més curiós es que els ho comuniques a través de xarxes socials i no fan cas, quan la refrigeració dels aliments és fonamental…
Javier, estic amb tu amb aquest comentari sobre la nul·la resposta que donen a través de xarxes socials i, treballant al sector, crec que urgeix que s’ho facin mirar, perquè avui, ni una empresa gran ni una de petita hauria de desatendre el consumidor que parla d’ella, ja sigui per bé o per malament. Es pot aprendre molt dels consumidors, si un vol.
Jo no he detectar problemes amb caducitats i neteja, al súper en qüestió, només amb l’ús de cartells de preus enganyosos que no he vist en altres comerços de barri com Consum o Sorli Discau.
Que clar i quanta raó!!! Ho comparteixo!!!
Gràcies Susi! Real com la vida mateixa, per no dir que al súper esmentat mai no tenen moneda petita i sempre t’has de sentir dir allò de “te quedo a deber 12 céntimos”. Un altre motiu per reduir les visites. ;)
Enganyosa política de màrqueting però en definitiva una política que pel que es veu els funciona. Tot plegat és una corruptela i se n’aprofiten de la bona fe de la gent. I compte amb el preu d’algun article que a vegades és més car del que marca a la prestatgeria. Cal revisar la llista de caixa. Jo ho faig i més d’una vegada m’he emportat una sorpresa.
L’altre dia vaig anar al DIA a comprar formatge. No hi havia anat mai però, tot esperant a la cua per pagar, una senyora gran es queixava del preu d’una pasta de dents. La caixera li deia que el preu que reclamava era només aplicable a la segona unitat. Allà deu ser pràctica habitual. Per cert, molt barat, el bròquil! A la fruiteria del costat de casa està per sobre dels 4€ la peça!
Hola Àngela! Sí, és una política “marquetiniana” habitual i no m’agrada. Crec que no es va a ajudar ni a facilitar les coses als usuaris quan hauria de ser tot el contrari, quan se l’hauria de “mimar” més que mai ja no només per no perdre’l sinó perquè som persones. Només cal tenir una mica d’empatia, cosa que la noia del DIA no ha demostrat tenir gaire i això que li he dit que el comentari no era una crítica per a ella, sinó per a la cadena. 4 euros la peça, dius? Potser és que pesen 2 kg i són ecològics. Mira-ho bé. ;)