Periodistes units contra la precarització

NO DESCOBREIXO LA SOPA D’ALL si dic que els mitjans de comunicació no s’escapen de la crisi. La caiguda de la inversió publicitària, la reconversió tecnològica del sector i les dificultats de finançament públic han posat cadenes de televisió, emissores de ràdio, premsa escrita i premsa digital entre l’espasa i la paret, i el treballador de base és qui primer en pateix les conseqüències. Per evidenciar aquesta tendència i mirar d’aturar-la, si no revertir-la, treballadors de mitjans de comunicació, majoritàriament periodistes, s’han reunit per primera vegada, en resposta a la convocatòria de la coordinadora Mitjans en Lluita.

130427mitjansenlluita

L’atur en la professió periodística va triplicar-se en només un any, assolint els 27.443 aturats el setembre de 2012, segons l’Informe Anual de la Profesión Periodística 2012. Això i la precarització constitueixen els primer motiu de preocupació dels professionals enquestats, seguit per la mala retribució i la manca d’independència econòmica i política. Malgrat aquesta crua realitat, any rere any, continuen graduant-se periodistes i comunicadors en més d’una vintena de facultats repartides per tot l’Estat –el 2012, se’n van llicenciar 2.000.

L’assemblea ha posat de manifest aquest panorama negre al Centre Cívic La Sedeta de Barcelona però també a la xarxa, via Twitter, amb l’etiqueta #MitjansEnLluita. S’hi ha reunit prop d’un centenar de persones, tot i que paradoxalment només una càmera ha enregistrat l’acte. Representants de diversos mitjans –Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, l’Agència Catalana de Notícies, La Xarxa, Cugat.cat, El Mundo, El País, el diari Sport o Atlas, que vol dir Telecinco i Cuatro– han exemplificat la situació laboral que es viu a cada mitjà de comunicació, que passa, segons el cas, per aplicar expedients de regulació d’ocupació (ERO), reduccions o congelacions salarials, subcontractació, contractació de “falsos autònoms” o confegir plantilles amb estudiants en pràctiques, els mal anomenats becaris.

També s’hi ha sentit la veu de correctors i estudiants de periodisme:

A tot això, el periodista Jordi Mumbrú ha recordat com el diari Público va escriure el prefaci del drama dels mitjans, però hi ha posat la nota optimista: n’han sortit grans iniciatives com la @RevistaMongolia. Això no treu que els diversos professionals hagin de quedar-se amb els braços creuats, com recordava el company Sergi Picazo, uns minuts abans: “No es pot lluitar sols, ERO a ERO. Si empresaris de mitjans s’uneixen, nosaltres, també”.

Pel que fa a les actuacions a emprendre, s’han plantejat mobilitzar del sector el primer dissabte de maig, editar un diari per informar de la situació dels mitjans de comunicació o “fer una mena d’escarni als líders d’opinió“.

Finalment, l’assemblea ha acceptat que es facin mobilitzacions unitàries –aquest diumenge, la primera, conjuntament amb altres serveis públics– i ha creat cinc grups de treball o comissions –comunicació i material, extensió, accions i continguts–, segons han informat al seu blog.

[Llegeix l’article a l’Obrellaunes.cat / Imatge: Elena García]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s