NO ÉS LA PRIMERA VEGADA que es fa ni serà l’última. A les 23 hores d’aquest dimarts, una allau de tuitaires ha secundat una proposta misteriosa i estrambòtica: fer un seguiment massiu a una letona i escriure-li en català missatges de difícil traducció per al senyor Google.
Amb l’aparició de les xarxes socials, no va trigar a estendre’s un fenomen de masses que consistia a fer una crida a participar en un acte col·lectiu en un espai públic, d’entrada sense cap mena de sentit, si bé a la llarga va entrar a formar part de més d’una campanya de “street màrqueting”. És va batejar com a “flashmob” i va regalar-nos escenes tan surrealistes com un plegat de viatgers en calces i calçotets al metro de Nova York, una postal de moviment congelat a la plaça Reial de Barcelona o la Grand Central Station de Manhattan, interpretacions operístiques i musicals en ciutats vàries, coreografies carceràries, guerres de coixins en places públiques, genets urbans damunt de cavalls inflables o aquells “lipdubs” que van arribar fins a la sopa de totes les cases.
Curiosament, abans d’arribar a empatxar-nos, les “flashmobs” tenen la particularitat de mutar, en una mena d’evolució necessària per garantir-ne la supervivència (i els adeptes). Així, sorgeixen els “memes“, que podríem definir com a “remakes” de vídeos virals. Quantes versions hem vist del famós Gangnam Style, si no? O del Harlem Shake? I, darrerament, de joves japonesos emulant personatges manga amb súperpoders?
Tanmateix, aquests fenomens de participació massiva s’havien desplegat en el món físic, fins que algú veu en Twitter un escenari virtual per impulsar-hi accions sovint de caire humorístic i associades a una determinada etiqueta, com ara #turismobisbal, #llanismos o #salvemcacaolat. Els dos primers impliquen versionar en clau d’humor una piulada prèvia –la del David Bisbal o la de María de los Llanos de Luna, seguint l’exemple–, com una mena de “memes” piulats. El darrer cas va servir per visualitzar que el nostrat batut de cacau tenia adeptes de sobres perquè no es deixés de fabricar, però hi havia un motiu de pes, era una reivindicació social.
En canvi, aquesta nit hem presenciat una crida a la participació sense solta ni volta, que anava una mica més enllà de fer una piulada i que, per això, podríem batejar com a “tuitmob“. No ha estat la primera vegada, sinó la tercera. Vençuda o no, la crida de l’autor @RocCasagran consistia a seguir, a partir de les 23 h d’aquest dimarts, una tuitaire de Letònia, raó per la qual s’ha etiquetat el fet com a #RepteLetona.
Explicació del #repteletona: a les 11 li farem fòlou massiu a la donzella q surt a la meva última foto. D’aquí uns dies, anfòlou. Aviam què.
— Roc Casagran (@roccasagran) 30 d’abril de 2013
Em deixa tranquil saber que es diu beata. I encara ho estaria més si ho fos. I no tingués un fusell a l’armari del rebedor. #repteletona
— Roc Casagran (@roccasagran) 30 d’abril de 2013
Quan encara faltaven cinc minuts per al “piu” de sortida, la bàltica tuitaire tenia uns 200 seguidors; en pocs minuts, n’havia sumat cent més; a la mitja hora, ja La proposta ha desorientat més d’un usuari d’entrada…
A qui hem de seguir al #repteletona?
— iaia_Toneta (@Iaia_Toneta) 30 d’abril de 2013
vale, porto 15 minuts intentant esbrinar què es el #repteletona i encara no se a qui s’ha de seguir… Soc curtet…
— Víctor López Simó (@victorlopezsbd) 30 d’abril de 2013
…però un cop desxifrat l’enigma inicial, la solució ha fet somriure a més d’un i, fins i tot, ha motivat les arts pictòriques.
#repteletona Fet!
— oriolraventos (@oriolrama) 30 d’abril de 2013
I quina cara posarà la noia quan vegi com a 200 nous followers que tuitegen coses rares? #repteletona
— Jordi Boada(@jordiboada) 30 d’abril de 2013
En un món paraŀlel en @roccasagran és víctima d’una broma x part dels habitants d’una nació sense estat q pertany a Filipines #repteletona
— Miquel Saperas (@miquelsaperas) 30 d’abril de 2013
400 catalans pendents del tweet d’una letona #repteletona #nohisomtots #mancadesentit @roccasagran és un liant #divertit #Bonanit!
— Carla Badia Marrades (@Badia510) 30 d’abril de 2013
.@jordigraupera @lauratrafach Contraataco! #repteletona twitter.com/roccasagran/st…
— Roc Casagran (@roccasagran) 30 d’abril de 2013
La crida a la participació s’ha estès com la pólvora encesa i també les respostes, tant amb l’etiqueta #RepteLetona, com els missatges adreçats a l’escollit pardal blau, com aquest d’un servidor: “Potser triar esclop, / i no sabata, / és el que fa súper, / la beata.” Qui hagi seguit el repte, entendrà el joc de paraules. Perquè tot plegat no és més que això, un joc; una iniciativa que demostra un cop més el poder de convocatòria de la xarxa i la necessitat de somriure enmig de la depriment piuladissa informativa.
[Imatge: @_ferran]
Aleix Cabrera 