ÉS 28 DE MAIG i llegeixo que WordPress celebra una dècada d’existència. L’efemèride em fa rumiar quants en fa que bloguejo i quan vaig fer les primeres passes a la xarxa. Recordo encara el dia que vaig descobrir què era Internet i un xat, a casa d’uns amics, en un Mac –aleshores eren una raresa!– i un servidor Compuserve. Resulta que amb el xat podies comunicar-te amb gent de tot el món, en anglès i s’hi deien coses com “BTW” (“és a dir”) o “how R Y?” (“com estàs”). Però no va ser fins el 1996 que vaig dedir crear el meu propi web i el 2005 quan vaig fer el salt a la blogosfera.
El primer web
Crec que no tenia cap nom especial, simplement el vaig batejar com a “Web de” seguit del nom i cognom. Com ara, vaja. El que sí que recordo és que matinava molts dissabtes per trobar plaça a l’aula d’informàtica de l’antiga facultat de Geografia i Història de la UB, situada al Campus Pedralbes, que m’hi estava ben bé fins les dues i que arribava a casa famolenc. Aleshores no hi havia telèfons mòbils i no podies avisar que t’allargaries una mica més del compte perquè les imatges trigaven molt a pujar al servidor: Geocities.com. El web el tenia a dos barris diferents: Area 51 per a les entrades de misteris i Hollywood per parlar de cinema i teatre.
També a Geocities.com vaig allotjar el primer web que vaig fer per algú altre, el de la Coral de Farmàcia, que no és el d’avui. Era l’any 1997 i, en aquest cas, sí que disposo d’una imatge per il·lustrar-ho. Un web ben rudimentari, però útil, una mena de suro on poder penjar-hi l’agenda i els programes dels concerts.
Un treball en format web: la història de la farmàcia
No tinc present la cara que devia fer la Doctora Iris Abril Figuerola quan li vaig dir que convertiria el treball de Patrimoni Històric Farmacèutic en pàgina web, però estic convençut que era dels primers que li proposava; l’any 2000 el concepte web no estava gaire estès més enllà de les institucions, empreses i una colla de “geeks”. Vaig empescar-me una arquitectura web senzilla, molt clàssica per l’època: pàgina d’inici, tres categories (patrimoni, publicitat i museus), enllaços recomanats i adreça de correu electrònic. Tanmateix, hi aportava molta informació visual i una bona part de les fotografies de farmàcies antigues, majoritàriament barcelonines.
La mansió del terror
El 2002, vaig empescar-me un web literari molt especial: “La mansión del terror“. No era altra cosa que una història per fascicles, però fascicles 2.0, als quals s’hi accedia a través d’una portada enigmàtica amb efectes “roll-over” i un mapa interactiu d’un món imaginari i les seves regions: Togramia, Perdición… La meva vena literària ho demanava a crits i va ser així com van sorgir un ocell i un gat parlaires, un jardiner, un cavaller misteriós, una bona colla de fantasmes amb un passat fosc i un home que ningú no havia vist, de nom Gorgetti, capaç de pintar uns quadres molt especials, màgiques portes per a la teletransportació.
Primer treball web: IES Torras i Bages
El boca-orella va funcionar com sempre i em va sorgir l’oportunitat d’encarregar-me del disseny i els continguts del web de l’IES Torras i Bages. Vaig crear botons-imatge i text en scroll, una cosa que no havia provat encara. Vull destacar que aleshores encara era farmacèutic a temps complet; era l’any 2003, moment en què exercia com a professor associat al departament de Tecnologia Farmacèutica i preparava el meu màster en docència, que consistia a crear un CD-ROM didàctic amb una base de dades i imatges de formes farmacèutiques, utillatge i maquinària industrial de la indústria farmacèutica.
El pas del web al blog: El pa de cada dia
Els fascicles 2.0 de ‘La mansión del terror’ no van tenir continuïtat. Per una qüestió de temps, em calia un format més lliure, i això em va portar a crear ‘El pa de cada dia’, un web d’històries creuades, de personatges ficticis amb trets molt reals, que coincidien de tant en tant en una mateixa cafeteria i que, a través dels seus ulls, em permetrien referir-me a l’actualitat.
L’any 2005, ja existien plataformes de bloguers gratuïtes, que t’estalviaven el disseny i simplificaven la publicació de noves entrades. Així que vaig optar per bolcar alguns dels textos al servidor bloc.cat amb el nom d’Empremtes. No hi vaig durar gaire: es penjava tot sovint i havia arribat a perdres llargs escrits més d’un cop. Vaig estar-me un temps a blogspot.com i, finalment, vaig optar per WordPress. Van ser els anys en què estudiava Comunicació, quan una desena de companys i jo vam endegar el projecte –més endavant associació– La Finestra Digital (@LFD), una publicació cultural en xarxa de la qual em vaig encarregar del segon disseny (2006-2010) i on vaig fer de co-editor, redactor i productor.
Sembla mentida com ha plogut! A les simples entrades textuals del principi, s’hi han incorporat vídeos, fotografies, articles, notes viatgeres i contes sonoritzats. És ben curiós, falta que se celebri una efemèride perquè et decideixis a fer un viatge enrere en el temps, amb la memòria, i t’adonis de com has après i del camí que t’has decidit a recórrer.
Aleix Cabrera 