Speed up your bussiness al Biz Barcelona?

EN UN MOMENT EN QUÈ PARAULES com “emprenedoria” i “reinvenció” estan més de moda que mai, no és estrany que Barcelona tingui un saló professional dedicat a aquesta qüestió. Mantenint-me fidel a la seva publicitat, el Biz Barcelona és el saló per “accelerar el teu negoci” i un punt on “emprenedors, professionals autònoms i PIMEs trobaran serveis, consell i inspiració de cara al negoci“. En un Estat en què tres de cada deu habitants estan a l’atur sembla més que acceptable organitzar fires d’aquesta índole, però quin és el grau d’efectivitat real? Cal inspiració o calen eines i coneixement? 

Les xifres d’assistència amb què organitzadors i mitjans de comunicació s’omplen la boca i escriuen titulars per parlar de l’èxit del saló un cop finalitzat no són cap indicador. Jo mateix hi vaig estar-hi una tarda, i això no vol dir res. Ningú no va fer-me cap enquesta de satisfacció i suggerències a la sortida i dubto molt que algú es posi en contacte amb mi al cap d’un temps –dades personals no els en falten– per esbrinar com em va el negoci o el que sigui que, professionalment, tingui entre mans.

Del meu pas pel Biz Barcelona, em va sorprendre que, en alguns estands, el personal fos incapaç d’informar-me degudament, de convidar-me a seure i de mostrar un mínim d’empatia o, si més no, de preguntar-me, per cortesia, què hi feia al saló i quina era la meva situació laboral. Al punt d’informació de la PIMEC, per exemple, cap de les dues noies que em va atendre va saber-me dir quina mena de cursos o assessoria oferien; es van limitar a convidar-me a visitar la seu en un dia laborable. A l’estand de l’Ajuntament de Barcelona, tres quarts del mateix: “Verás, es que ésta no es mi área, mejor pregunta un día a la sede de Barcelona Activa“.

D’acord, ho faré. Però se’m fa estrany que ningú hagi pensat en quina mena de perfils podem trobar entre aturats i en la possibilitat d’oferir una mena de tractament de xoc: menys xerrades sobre el poder de la xarxa i la marca digital, i més eines de caire administratiu i financer que, vull subratllar-ho, caldrien ensenyar-se durant el Batxillerat –tots hauríem de sortir de l’escola sabent on acudir per donar d’alta una activitat laboral.

Segur que n’hi ha que tenen molt clara la idea de negoci i el producte o servei que volen oferir, però estic segur que un bon gruix, abans que cap altra cosa, experimenta una sensació de pèrdua, desorientació i basarda. I aquí és on cal fer la primera criba, perquè, com planteja Xela Falgueras al blog Busca’t la vida, l’emprenedoria no ha de ser necessàriament cosa de tots. Preguntem-nos si tots tenim les aptituds i voluntat de ser-ho.

“Crec que tot el tema dels emprenedors s’està convertint descaradament en un negoci”, apunta Falgueras. Una nova bombolla? Com la del totxo o dels punt com? És cert que hi havia un grapat d’estands i alguna xerrada on qui més qui menys oferia (venia) serveis, però voldria pensar que n’hem après, que aquest saló no es fa només perquè “cal fer-lo” i perquè “vesteix” la marca Barcelona, sinó perquè entenem que, ara més que mai, cal  sumar esforços però sobretot la mostrar empatia i brindar-nos suport els uns als altres, encara que sigui a cop de consell o contactes. Només amb una actitud positiva i pragmàtica ens en sortirem, que, de fum, ja se n’ha venut prou.