HEM PASSAT L’EQUADOR d’aquest any que molts van pronosticar llarg –i segueixen fent-ho. Sigui com sigui, anem avançant, cadascú al seu ritme i a la seva manera, com pot i com se li permet. Qui dia passa, any empeny. Parem un moment? Només un instant. Ens atansem al mar, a poc a poc, encalmat o embravit, però sempre immens, inabastable i, aparentment, infinit. Per què no pensar que de sort i opcions també n’hi ha tantes que no ens les podrem acabar mai?
Encetem plana de calendari, des del Delta de l’Ebre i un indret idílic, la platja del Trabucador, amb el Montsià i Sant Carles de la Ràpita al davant. Benvingut sigui el juliol!
Aleix Cabrera 
Una vegada més… les teves paraules tan positives i plenes d’energia!
Aleshores, una abraçada immensa com el mar.