DEL JOC EN FA MÚSICA i de la música en fa un joc. Notes, ritmes, estris casolans, somriures i mirades còmplices es barregen en un combinat musical de segell indiscutible.
He escoltat i gaudit de la música de Pascal Comelade en diverses ocasions, però mai fins aquesta nit n’havia gaudit en directe. Per arrodonir-ho, ha estat un concert reduït, íntim, gairebé acadèmic si tenim en compte l’espai: l’àtic del Cercle del Liceu. El concert l’ha programat l’Associació Amics de la Rambla amb motiu de les Festes del Roser.
Una vintena de fileres de cadires de fusta buides esperen a que els múltiples instruments de l’escena cobrin vida. Un piano de cua, un acordió, dues guitarres elèctriques, dues mini-guitarres a topos (una amb extremitats!), dos organets, un banjo, una bateria personalitzada amb objectes quotidians, un saxo baix i variants plàstiques d’un de tenor i, atenció, una pistola de joguina, una tetera plena d’aigua, un globus en forma de cor, una canya i unes tisores, entre d’altres. Qui ha obert la capsa de les joguines?
La música de Comelade evoca sens dubte les sonoritats de la infantesa, però les du més enllà i les fa créixer. Lliure del pentagrama clàssic, les notes afloren d’unes partitures manuscrites amb notació americana. Successions d’acords simples constitueixen la base inicial sobre la qual s’hi afegeix la resta de la “troupe”. Improvisen, com al jazz, però dintre d’uns límits pactats. Són lliures però es respecten. S’escolten i dialoguen amb la mirada. Construeixen art plegats i fan gran cada tema en un crescendo brutal, dissonant, orgiàstic i orgàsmic.
És del tot inevitable contenir el moviment; qui més qui menys en segueix el ritme, amb cops de cap, de peus o de mans en una mena de catarsi col·lectiva que acaba amb una resolució brevíssima, precipitada, que a penes et deixa agafar aire per entrar en la següent escomesa melòdica. Segell Comelade. Indiscutible i únic.
Potser també t’interessi llegir:
Aleix Cabrera 
Bon post i molt bona la música i l’imaginari que plasma Comelade en les seves creacions :-) Felicitats pel blog/web, està molt bé!
Gràcies Somnisreals. Certament, Comelade és únic i si t’agrada, en directe encara és molt millor!