Jo també vull ser sinestèsic

NOMÉS TÉ DEU MESOS i fixa’t com s’emociona aquesta criatura en sentir la mare cantar. La nena respon amb una variadíssima gestualitat facial i ulls llagrimosos que semblen guardar una vida sencera. Un únic pla mig, estàtic, amb una joveníssima protagonista i una altra fora de camp, i cap més diàleg que una cançó. És suficient per deixar-nos garratibats i convertir el tall en un nou “hit” dels vídeos virals d’enguany. En té els ingredients: breu, divertit, sorprenent i entranyable. Però què hi ha darrere d’aquesta emoció?

La resposta emocional a la música és un concepte universal, present a totes les cultures i en totes les èpoques, com evidencia el director Michael Tilson Thomas a “Music and Emotion through the time“. En l’emoció musical intervenen complexos processos cognitius i neuronals que impliquen diverses parts del cervell, des del còrtex al sistema límbic (el centre de les emocions) i alguns estudis apunten que l’emoció resultant augmenta si la persona té coneixements i experiència musicals, tot i que encara hi ha molt per descobrir.

Però què passa quan no hi ha experiència musical prèvia, quan qui escolta és un nadó com el del vídeo? En aquest cas, la resposta a la música es produeix per sinestèsia, és a dir que a partir de la percepció d’un determinat estímul s’activen i barregen tots els sentits (percebem colors, olors i sensacions a partir de la música!). Això succeeix al cervell de l’infant, quan encara no estan diferenciades les àrees per a cada sentit. “Els nadons perceben el món com un gran batec de colors, sons i sensacions que es barregen en una única experiència“, descriu la neuròloga Malini Mohana a “Music and how it impacts your brain“.

Els adults podem assolir un estat similar en escoltar música, ja que, segons el neuròleg i compositor Daniel Levitin, les àrees del cervell del llenguatge, la memòria i les emocions estableixen una connexió quan escoltem música. Aquesta connexió pot variar entre individus i això explicaria perquè hi ha músics capaços de crear obres mestres atemporals i oients que vibrem en escoltar-les.