ESTAN DECIDITS A RECULAR. Cada cop em queden menys dubtes que aquesta és la voluntat dels qui governen. Aquest Estat entaforat de ple al fangar de la crisi, fa la impressió que no vol sortir-ne i, com un d’aquells centpeus que, en tocar-los, s’enrosquen en espiral o en forma de bola, també l’Estat es replega sobre si mateix i s’observa bé abans que mirar enfora, projectar el millor de si mateix al món i esforçar-se a establir productius llaços internacionals. Però mentre seguim convidant els foranis a “relaxing café con leche” i encarim la formació en llengües estrangeres, no anirem enlloc.
Si ja és complicat aconseguir una plaça en una Escola Oficial d’Idiomes, només faltava que algú decidís apujar-ne els costos de matrícula a Catalunya. L’augment serà aproximadament d’uns cent euros, una xifra gens menyspreable per a qui passa el mes amb sous de fireta. Més d’un estudiant potser haurà de replantejar-se si segueix el curs l’any vinent. Lluny de millorar el nivell, estem perpetuant aquesta assignatura pendent. Només la meitat dels espanyols coneix un altre idioma que no sigui el matern, segons el darrer Eurostat, però només dos de cada deu afirma tenir-ne un alt nivell.
No estem parlant de l’educació privada –aquesta se la paga qui pot–, sinó de la pública, la que en principi s’entén com a bàsica i assequible per a tota la ciutadania. És un contrasentit dificultar-ne l’accés quan més ens calen els idiomes com a societat, per dotar-nos de competències que ens facin competitius davant dels nostres veïns europeus i a escala internacional. Com podem pretendre exportar productes o treballar plegats si no podem comunicar-nos amb la màxima fluidesa?
Al costat de l’augment de l’IVA que grava la cultura –llibres, teatre i tot allò que ens ha de fer més cults–, aquesta mesura no deixa de ser un nou despropòsit. Em pregunto com hem d’avançar amb tants pals a les rodes. Potser més d’un, des del seu despatx estant, sigui a Madrid o a casa nostra, es justificarà amb què “it’s very dificult todo esto” i mirarà de tranquil·litzar-nos afegint que “estamos trabajando en ello”. Doncs, comencin per canviar de marxa que per una que va cap enrere, cinc van endavant. No pot ser tan difícil!
[Article publicat a Des de la Mediterrània]
Aleix Cabrera 