L’INTERÈS GENERAL PER APRENDRE llengües estrangeres va en augment. Paral·lelament també ho fan la demanda d’aquestes aptituds per optar a un lloc de feina i la necessitat d’obrir-se mercat en l’àmbit internacional. Tenim, d’una banda, treballadors que volen formar-se i, de l’altra, empresaris que precisen treballadors més ben formats. Llavors, per què no portar l’aprenentatge d’idiomes a la feina? Fora desplaçaments, maldecaps per aconseguir una plaça en un centre educatiu, problemes amb els horaris i… costos! Sí, costos. Mitjançant les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social d’empreses i treballadors, hi ha l’opció de finançar completament dels cursos de formació o bé una part, segons cada casa. Tanmateix, encara són molts els qui desconeixen aquesta possibilitat.
Per ser més exactes, 7 de cada 10 empreses desaprofiten els beneficis de la formació bonificada, segons dades de la Fundació Tripartita per a la Formació a la Feina, a través de la qual es gestionen els fons. El 2012, la taxa de cobertura va enfilar-se fins a un 31,1% en empreses –2,3 punts percentuals més en comparació al 2011–, encara que s’ha desaccelerat el creixement d’empreses amb activitat formativa: s’ha passat d’un 13,6% a un 6,3%.
El desconeixement és una de les causes de no aprofitar aquests recursos formatius. Un altre motiu és, en alguns casos, la burocràcia que cal, sobretot quan es tracta de PIMEs més que de grans empreses que habitualment disposen de departaments i professionals destinats a aquestes tasques. Per això, hi ha algunes empreses formadores, com Nativos.org, que s’encarreguen de la paperassa.
Anglès, la llengua més sol·licitada
Entre l’oferta formativa, els idiomes ocupen un paper destacat. L’auge del turisme a l’Estat espanyol s’ha traduït en un interès més gran pel rus. El xinès i la cultura del gegant asiàtic segueix causant furor a les escoles d’idomes. Però la llengua de Shakespeare segueix encapçalant-ne la llista, tant pel que fa a demanda estudiantil com als requisits sol·licitats per accedir a una feina. Per ser exactes, l’anglès és la llengua estrangera d’elecció en un 61,3% de les empreses, seguit de lluny pel francès (11,3%) i l’alemany (10,7%).
Aquests percentatges corroboren la necessitat de disposar d’una llengua comuna a mesura que han anat creixent les relacions comercials transfrontereres. Tanmateix, encara hi ha empreses que desconeixen els avantatges de dominar el mateix idioma que el seu interlocutor, sense que calgui un intèrpret enmig de la conversa. A les dades em remeto: gairebé la meitat de les empreses espanyoles (46,3%) no exigeix el coneixement d’una llengua estrangera en la sel·lecció de personal, segons l’enquesta d’Adecco Profesional sobre l’Exigència d’Idiomes.
Avui el coneixement de llengües diferents a la materna és fonamental tant per aconseguir una feina com per ampliar el nostre mercat i tenir unes relacions comercials fluïdes i efectives, que deixin enrere els anecdòtics “relaxing cup of cafè con leche” i “its very difficul todo esto”.
[Article publicat a Nativos.org / Imatge: Michael Garnett]
Aleix Cabrera 