ELS LATERALS DE LA PLAÇA DE CATALUNYA de Barcelona en són plens. Desnonades per la discutible pista de gel, que torna a repetir emplaçament, les rates voladores de la ciutat parrupen apinyades i fan tota la impressió que no acaben de trobar-s’hi. Avancen d’una banda a l’altra desorientades, aixequen el vol uns centímetres per tornar a petar al mateix indret.
N’hi ha en excés, tantes que en algun tram fins i tot se m’entortolliguen entre les cames. En xuto una sense voler. Si fossin rocs, m’hauria fumut de lloros –o de coloms, donat el cas. No em sap pas greu. Més que antipatia, aquestes bèsties em desperten fàstic. Massa parrupejos que vaig aguantar-los en la meva infantesa, quan feien niu i criaven sota teulat.
Aleix Cabrera 