DES DEL PRESTATGE ESTANT, el meu llit, la meva llar, admiro els companys de cel·lulosa acolorida, alguns reiteradament acariciats per centenars de mans, altres mai tocats encara. Les jornades transcorren sobre un inacabable fil de silenci entre clarors de sol indirecte, fluorescents i tungstè.
Es fa de dia i mantinc ben ferm el somni que un lector es fixarà en mi, resseguirà indecís el llom, la coberta i les pàgines, amb les inevitables i anhelades pessigolles que això comporta, abans d’arrencar-me de l’entotsolament per abocar-me a l’aventura del tràfec, l’arribada a un prestatge nou i el més gran plaer que pot sentir un llibre: ser llegit.
La foto i l’escrit formen part del repte d’Instagram #5shotchallenge #llibres #books
Aleix Cabrera 
Oh, sí! Si els llibres expressesin el que senten en ser llegits descobririem un món nou, crec que divertit i curiós :-)))
Una abraçada matinera
És una via a experimentar, els somnis dels llibres. Gràcies Rosa Maria!