LES BIBLIOTEQUES SÓN COM LES MUSES. Inspiren. Inspiren per si mateixes, sense enrenou, quan no es xerra pels descosits, s’estossega sens parar o es fan desfilar carrets de rodetes mal greixades amunt i avall. Inspiren per si mateixes, siguin modernes o antigues, d’un sol espai o múltiples sales diminutes. Tot i així, n’hi ha de ben especials, com la del Trinity College de Dublín.
S’aixeca en diverses plantes i espais, però sorprèn per la nau principal, gegantina i llarga, amb inacabables capelles laterals d’altes prestatgeries on ja no hi caben més llibres. Les custodien bustos de diverses eminències al llarg de l’alfabet. A, B, C… C de… Clàssics –els referents de la literatura–, Cabòries –les que l’escriptor té quan no surten les idees o no acaben d’encaixar–, Celestial –com la música que sent l’escriptor quan posa el punt final–, Cirrosi –no la desitjo a ningú, però en Velasco la va patir–, Cotilla –la que estrenyia el Senyor Hommelvik quan va arribar a Barcelona–, Contes –n’he escrit uns quants–, Cristal·lina –com l’abraçada que dringa la nit de Cap d’Any–, Cosmos –el sostre de qui no té llar però encara aferma somnis–, Cuques –com les que van envair-nos una nit–, Cultiu –n’hi ha per flipar!–, Cambrer –posa-hi dues brasilenyes i ja tens la història!–, Cactus –a la UOC en tenien un que volia créixer–, Casa –sigui real o onírica–, Converses –al tren se n’hi trenen unes quantes i a Cambridge també–, Candidata –i malgrat ser-ne, la jutgessa va fer tard–, Corona –Borbònica o de Disney– Cotorres, Cafè…
C de Creativitat, que per escriure, en cal molta!
La foto i l’escrit formen part del repte d’Instagram #5shotchallenge #llibres #books
Aleix Cabrera 