“La veritat és un mirall que a l’inici de la creació es va trencar en mil pedaços”, afirmava Salvador Espriu a Primera història d’Esther. Sempre és bo recordar al pensador, escriptor i poeta, però especialment aquest any, quan en celebrem el centenari del naixement, i quan l’actualitat ens porta a pensar-hi i questionar-la tot sovint.
La veritat, aquesta realitat complexa i abstracta que no pertany a ningú més que a si mateixa i, malgrat tot, tothom vol posseir-la, comentar-la i analitzar-la. Però és des d’aquesta subjectivitat inevitable que la veritat deixa de ser un tot i es fragmenta. La nostra mirada és el cop que esber-la el mirall, per més tacte que un esgrimeixi tenir. Ara, haurem de carregar-nos de paciència i aprendre a escoltar-nos per acostar-nos-hi al màxim, mai plenament: la veritat rau en la pluralitat de veus i l’amplitud de mires.
[La imatge és un detall de la portalada de la Passió de la Sagrada Família, Barcelona.]
Aleix Cabrera 