RECREEN UNA BANDA NOMÉS AMB LA VEU per abocar-nos als ritmes més moguts de la dècada dels anys 90. Els danesos Local Vocal ho fan tan bé que no es troba a faltar cap instrument en temes tan punxats com Rythm of the night, Scatman o I like to move it. Tot és possible quan s’aconsegueix embastar així de bé les nou sopranos, vuit contralts, cinc tenors i tres baixos. El mèrit és seu i especialment de la directora i responsable dels arranjaments, Anna Østergaard.
Es declaren admiradors de Joni Mitchell, Leonard Cohen, Tina Dickow, Dido o Tori Amos, entre d’altres, i cedeixen les seves versions lliures de drets a qui les vulgui. Si mai passem per Århus, no estaria gens malament fer-los una visita i gaudir de temes en viu, com aquest o com el de Raindrops (Drip Drop) de Hannah Schneider.
Veus simultànies en ‘split screen’
El recurs visual que consisteix a dividir la pantalla en dues, tres o més parts, siguin cel·les, files o columnes, es coneix en l’edició de vídeo com a “split screen” (pantalla partida). D’aquesta manera, poden explicar-se esdeveniments paral·lels, que succeeixen simultàniament, passin o no en el mateix lloc. En el cas de Local Vocal, el recurs és pràctic, en tant que permet mostrar les vint-i-cinc veus de l’agrupació, i estètic, les cares sobre un fons negre.
Aleix Cabrera 
Gràcies Aleix! GENIAL!!!
N’hi haurà més cada dilluns :)