SEGONS LA LLEGENDA DEL FÈNIX, tot acaba on comença i és la força de l’amor la que fa girar el món. La banda musical Daft Punk enfila així el tema Get lucky que s’ha mantingut durant setmanes a les llistes d’èxits. Ha causat tanta sensació que n’han proliferat versions de tota mena, des d’humorístiques i experimentals als arranjaments més personals.
El tema original se sustenta sobre un base de quatre acords (Am7, C, Em i D, amb alguna variant) que es repeteix de forma cíclica amb canvis de ritme i sonoritat, com és habitual en la discografia dels francesos. I així ens expliquen que hem arribat massa lluny per renunciar a la nostra essència, que és moment d’apujar el llistó i alçar les copes als estels. La tornada ens parla del flirteig d’una nit i de la sort de tenir èxit. Això és tot.
Malgrat l’aparent simplicitat, artistes de tot arreu n’han fet versions d’allò més variades. Els actors del programa Crackòvia van fer cantar l’actual entrenador del Barça amb l’acompanyament del fictici Sandro Rosell. També a TV3, vam poder-ne escoltar la versió coral a càrrec dels Ol’Green.
Beatboxing i a capella
El “beat box” és el nom que es dóna a la capacitat d’imitar sons diversos només amb la boca, especialment instruments de percussió. Gràcies a aquesta habilitat, agrupacions corals com The Sons of Pitches poden versionar tota mena de temes usant només la veu, és a dir a capella. Vegeu, si no, la versió que fan de Get lucky.
Amb caire de videoclip i un admirable domini de la veu, el ritme i la imatge, els cinc integrants de Pentatonix (@PTXofficial)ofereixen un medley de temes de Daft Punk per quedar glaçat. No es broma.
Versions d’un sol intèrpret
Imaginem ara que totes les veus, ritmes i acompanyaments recauen sobre una sola persona. Ho fa meravellosament bé Jean-Baptiste Craipeau (@jbcraipeau), que posa en joc totes les seves octaves vocals i l’art del “beat box”. Divideix la pantalla, com vèiem fa una setmana amb els Local Vocal, i es permet el luxe d’imbricar fragments d’altres cançons com Around the world, What is love, Rolling in the deep, Play hard o Payphone.
Molt similar és la versió de Theodore Le Chanteur que s’atreveix a imitar la guitarra elèctrica –i s’ensurt. En aquesta línia, però creant la base rítmica i harmònica de manera seqüencial i sense interrupcions, Scott Risenborough demostra un gran domini del beat box, com ho fa Matt Mullholand.
Posem-hi instruments!
La banda Miracles of Modern Science (@wearemoms) combina la veu amb cinc instruments per donar forma a la seva curiosa versió de cambra. Amb dos instruments menys, The Stepkids (@thestepkids) li donen un caire tropical i brasiler a ritme de samba, i Fahmi el versiona en estil tunisià. Els saxofonistes Jim Cheek i Scott Jenkins posen el seu talent al servei del màrqueting d’una botiga de saxos. amb un Get lucky més melòdic. Simplificant-ho al màxim, Gareth Evans s’hi atreveix amb la seva guitarra, igual que Marc Wizard, i Bryson Andres fa meravelles amb el violí electrònic. Sobre una base rítmica, el pianista Reuel Modclass (@reuelofficial) en desgrana les notes a un ritme vertiginós.
Però per simpàtica, enlluernadora i experimental, l’aposta de Snubby J (@snubbyj)que és capaç de clonar-se a si mateix per combinar la marimba amb un instrument fruit del reciclatge plàstic, el rimbatubes!
Aleix Cabrera 
Quina feinada que has fet! I quantes versions… Reuel Mod Class, una fera al piano. I com a original i bonica a l’hora, la versió amb violí electrònic.
Aquesta entrada dóna alegria. Gràcies!
Gràcies pel comentari, Rosa Maria. Aquesta és la idea: començar cada setmana amb la millor sintonia. Hi ha versions esplèndides a la xarxa i val la pena donar-los visibilitat. :)