QUAN MENYS SE L’ESPERAVA, Clive Arrindell ha aparegut de nou per jugar amb el personatge que el va catapulatar a la fama: el calb de la Loteria de Nadal. Durant vuit anys va evocar la sort, primer en blanc i negre i finalment en color, sempre enmig d’una escena hivernal amb música de Maurice Jarre. Malgrat esvair-se el desembre de 2005 perquè havia eclipsat la marca, són moltes les llars que s’hi han il·lusionat, l’han admirat i l’han trobat a faltar. Ara, l’any en què la publicitat de la Loteria de Nadal ha aixecat més polseguera que mai, aquesta sort personificada ha tornat, ja no per acompanyar-nos a tots, sinó a qui més ho necessita.
La realització és ben simple: el protagonista quiet, aparentment impasible, ens interpel·la amb la mirada sense que nosaltres, l’espectador, sapiguem encara per què. Es tracta d’un únic pla i en tràveling cap endavant ens acostem al subjecte. Creix així la tensió i l’interès per descobrir què amaga. La càmera s’atura i llavors es decobreix el missatge: la pilota és a la nostra taulada, la sort d’altres és a les nostres mans. Un moviment suau de “retrozoom” ens allibera de la tensió prèvia. El missatge ha estat lliurat.
L’agència Shackleton ha recuperat la creació de la francesa Publicis però li ha donat la volta. Arrindell passa a simbolitzar una fortuna tangible, factible i menys atzarosa, una sort que els afortunats podem donar a qui no la té. Les boles del bombo són a les mans de tots i l’única combinació possible ens porta fins als “altres números” de l’ONG Acción contra el hambre, que amb aquest espot invoca l’esperit nadalenc per acabar amb la fam.
Aleix Cabrera 
Molt bona la filmació i directa i colpidora a la vegada
El blanc i negre ja té un punt dramàtic per sí mateix, i han aprofitat la fama del personatge.