SI HI HA UN TEMA QUE ha escampat el nom d’Adele per tots els racons del planeta és aquest: Rolling in the deep. Un tema melòdicament complex i d’un ritme que enganxa, per bé que la lletra no deixa de ser un “tu-me-dejaste-estoy-muy-triste”, un trencament amorós amb avís de venjança (“trauré tots els teus draps bruts” i “desitjaràs no haver-me conegut”, canta Adele). Com la majoria de “hits”, no s’ha escapat de múltiples versions –els anomenats “covers“– com les següents.
The Piano Guys van posar-se el repte d’agafar aquest tema “dark blues i gospel disco” i fer-ne una versió instrumental per a violoncel i piano. No els va resultar fàcil, expliquen ells mateixos, fins que van trobar la clau en la peça clàssica Júpiter de Gustav Holst. Amb cinc cellos i un piano sobreposats en una seixantena de pistes, els músics de Utah ofereixen una de les versions més personals del “hit” de la solista britànica. Atenció amb la introducció: un veritable ganxo!
Canviem d’instrument. Posem-hi un violí solista, el del jove Juhn Curry Ahn. Només un violí sobre una base rítmica. Amb la guitarra s’hi atreveix el músic sud-coreà Sungha Jung, que interpreta amb encert melodia i harmonia amb només sis cordes i dues mans!
L’edat no és cap inconvenient quan es té un do per la música. Ens ho demostren un grapat de nanos que, si en lloc de cantar estiguessin muntant telèfons mòbils o estampant peces de roba, no ho veuríem amb tan bons ulls. La Maddi Jane fa una versió gairebé calcada a la d’Adele sobre el ritme harmònic d’una guitarra espanyola i embolcall de videoclip. Semblant però adulta és la versió de Boyce Avenue. Per la seva banda, els nens de Vazquez Sounds combinen veu, teclat, bateria i guitarra.
Alex Gott i Michael Henry –els tornarem a trobar– posen quatre mans al piano i, amb la col·laboració de Justin Rubinett (veu i bateria), es marquen un medley adelístic que barreja Rolling in the deep, Someone like you i Turning tables.
No perquè estigui en darrer lloc deixa de ser millor. Mike Tompkins fa una versió a capella excel·lent del tema d’Adele. Tal com fa Jean-Baptiste Craipeau amb el Get lucky de Daft Punk, Tompkins es clona a sí mateix i interpreta tots els papers de l’auca musical.
Aleix Cabrera 
M’agraden molt els articles que escrius sobre música, estan molt ben documentats. Gràcies! :-)))
Gràcies Rosa Maria! És una manera de començar cada setmana amb ritme i compartir bons treballs musicals que hi ha a la xarxa. Una abraçada!