HO VAS DEIXAR ESCRIT: Marxaré sola; / deixeu-me que ara sigui / tant amb vosaltres. / Tindré temps d’enyorar-vos; / l’eternitat és llarga. Tant llarga com el teu llegat de jocs de mots de cotó i de mel, paraules sempre properes, visuals i càlides. Prolífica i centenària, de faccions suaus, tarannà amable i un somriure curiosament jovial, aquí has posat el punt final. Has fet de la llengua la teva raó de ser i, amb vestit d’escriptora, poetessa, lexicòloga i bibliotecària, l’has atansat a petits i grans. Amb la teva destresa has omplert murals d’escoles i prestatges de biblioteques. Gràcies, Joana Raspall.
[Imatge de l’exposició sobre Joana Raspall, al CCCB, l’abril de 2013 / Imatge destacada: CPNL Què llegim?]
Aleix Cabrera 
Quin comiat tan bonic! Estàs tan ple de llum. Sempre ho he tingut clar. Amb relats breus comuniques tot el que cal per poder captar l’essència de cada persona, de cada situació :-)
Gràcies! Les paraules surten soles en casos com aquest. :)