Silenci

MOMENT DE CALMA, quietud i silenci, gairebé al final d’una jornada de més de quinze hores. Som el camp i jo. Em fa l’efecte que ens mirem i ens comprenem, perquè tots dos hem passat el dia entre multituds i necessitàvem aquest respir, nocturn i fresc, però sobretot mut. Em miro l’esperançadora catifa; brins rejovenits després d’una acurada inspecció i el rec de mitjanit. Tanco els ulls i em veig caminant-hi amb els peus nus, dialogant-hi amb cada petjada, mentre algú al lluny murmura: “L’últim que tanqui la porta”.