Maig, càmera i acció!

ESTRENO PÀGINA DE CALENDARI. Ja som al maig, un més meteorològicament imprevisible que mereix totes les precaucions: avui fa sol i calor, demà cau un xàfec i refresca. Heus ací, la imatge triada. Aquest clar-obscur en blanc i negre molt televisiu. Per qui no s’hagi situat encara, es tracta del passadís central del Centre d’Emissió d’Informatius de Televisió de Catalunya.

Com qui va al bar habitual i ja li tenen apamats els gustos (“Què posem? El mateix de sempre?”), les noies del control d’accessos s’aventuren a encertar el meu nom abans que els hagi mostrat el carnet d’identitat. I l’encerten! Sovint coincideixo amb desenes d’escolars delerosos de començar la visita que molts hem fet, de topar-se amb més d’una cara coneguda i posar els peus a platós varis. A fora, com un observador silenciós, el cub giratori de TV3.

Tot i els gairebé trenta anys d’història, aquestes instal·lacions no han perdut l’aire de modernitat. Suposo que, igual com passa amb les persones, l’esperit de la casa, aquella voluntat d’innovar, de ser pioners, es nota. Per contra, també s’evidencia el malestar de la plantilla de treballadors; els plafons d’anuncis i alguns murs parlen per si sols: fotografies de personalitats que donen suport a la lluita contra la precarització i opuscles diversos d’una TV3 en lluita.

El tema és sensible i complex, una bola de neu que fa massa temps que rodola muntanya avall i sacseja una de les tan mencionades estructures d’estat. Alhora, és un fragment més d’aquest mirall esberlat de pugnes particulars o col·lectives, grans o petites, però totes elles signe inequívoc que hem deixat enquistar formes de fer, actuar o treballar, no del tot eficients.