Londoning just a little bit

EN UN DIÀLEG MOLT BRITÀNIC, l’arbre li pregunta a en Ben que què toca i l’altre respon que les hores. Coses com aquesta em passen pel cap, mentre recorro a corre-cuita les Cases del Parlament, des de l’hotel fins als estudis de Westminster Live, passant pel parc, la torre de rellotge, el pont i el passeig que perfila el Tàmesi.

No tinc més temps que la mitja hora que durarà el trajecte per copsar un fragment del Londres post-olímpic: esplendorós, nítid, elegant, polit i sorprenentment assolellat. No té res a veure amb la city humida, emboirada i ventosa que havia conegut ara fa quinze anys i que tan bé descrivia Conan Doyle. Ara –penso– hi viuria una temporada. Batega vida a cada carrer, i el trànsit ja no sembla tan dens. Tota ella respira.

Qui tingués temps d’asseure’s en un banc, i llegir-hi en silenci o embadocar-se davant del riu! Qui pogués caminar una mica més enllà, només unes passes, per endinsar-se en l’esplèndida Westminster Abbey! I, ja posats, seguir enllà fins a Trafalgar Square –encara hi deu ser el general Nelson?– i entaforar-se a la National Gallery, perdre’s en un Turner i sortir per la boca del tube a Picadilly Circus, passejar al llarg d’Oxford Street fins a Marble Arch, recitar un poema breu al speakers corner, fer el picnic a Hyde Park mentre en Peter Pan toca el flaviol, i volar a Mai Més, per esgarrapar una mica més de temps al temps, i fer emmudir el gran Ben, per reviure a càmera lenta l’instant clau del Match Point de Woody Allen a l’altra banda del riu, on sóc ara.

No he deixat de caminar. Ja gairebé hi sóc. L’edifici, ferm com la guàrdia reial, albira el Parlament anglès des de Westminster Live, a la planta cinc, una postal que els espectadors de TV3 coneixen bé. Som-hi. És hora de conèixer en Terry.

I tot plegat per dir-vos que aquí tenim la nova plana del calendari fotogràfic: Juny 2014!