Bombolla de desitjos

M’ATANSO AL MESTRE amb subtilesa i una gran admiració continguda; poc s’imagina ell que jo he estat un dels milers d’infants que han omplert platees per quedar embadalits amb els seus espectacles.

–Com ho fas, Pep? –mormolo.
–És un secret inconfesable. La barreja sabonosa és la clau del meu èxit i el resultat d’anys d’experiments.
–No, home. Les bombolles. Ensenya’m a fer-ne una. Però una de ben grossa.
–Com de gran?
–Així! –Estenc els braços de banda a banda, eixamplant-me tant com puc, estirant bé les puntes dels peus.
–Tant?
–Que no és possible?
–Ja ho crec que sí. Però abans de revelar-te la tècnica, digues, què en faràs d’una bombolla gegant?
–Doncs, encabir-hi els millors desitjos, que en són molts i per a moltes persones. Som a tocar de l’any nou i no tinc temps de repartir-los porta per porta. En canvi la bombolla, tan immensa i alhora tan lleugera, s’enlairarà ben amunt i quan esclati el vent farà la resta.
–Llavors, som-hi! –fa el Senyor Bou, mentre s’arromanga els punys de la bata–. Agafa això i allò altre. Atansa’m el dallonses aquell i no deixis de regirar el daixonses.

Aleshores, s’escura la gola i deixa anar un fil de veu que conté tots els tecnicismes per fer-ho possible.

–No deixis el daixonses, home, que gairebé ho tens! –em renya sorneguer–. Així, així.

I com qui no vol la cosa, la petita pantalla circular de líquid escumós s’abomba una mica, i tot seguit una mica més, i encara més i més, fins que assoleix una forma esfèrica delicada i lluminosa. L’animo a emprendre el vol fent un lleuger moviment de palmells i, a poc a poc, comença a allunyar-se de nosaltres. És un embolcall curiós, el sobre perfecte pels intangibles que conté.

I si demà trobes que l’aire té un regust sabonós o floral, no te n’estranyis i assaboreix-lo. Acabes de rebre un desig de joia.

Bones festes!