Amb permís de la il·lustradora i mare, la Rosa Maria Curto (@RosaMariaCurto), agafo aquesta imatge del conte que vam fer plegats: ‘Nino i el nou món’. És només un de la col·lecció de contes sobre els drets dels infants. Un conte per a cada dret. Els vam cuinar cadascun al seu moment, deixant que fessin xup-xup el temps que els fes falta, ens vam adaptar a les exigències editorials, vam donar-los el toc de fantasia per defugir el llibre d’escola i, malgrat tot, ni en Nino, ni el Senyor Caragol, ni l’Amin, ni els petits pirates ni tants altres dels personatges que omplen les pàgines de la col·lecció han aconseguit obrir-se camí en l’atapeït món editorial.
De tant en tant, un d’ells treu el cap per alguna banda, però sense haver tingut aquests “fills” a les meves mans, encara. Podria pensar si no és aquesta la història d’un fracàs perquè el llibre no ha acomplert mai l’objectiu pel qual va ser concebut: arribar al lector. Potser sí que no han acomplert el seu destí, però no me’ls imagino d’una altra manera ni tampoc no els veig amb altres noms, altres aventures o altres cares.
Aquesta és la història dels llibres al limbe, els qui esperen la divina gràcia editorial, els qui en silenci anhelen ser descoberts i llegits.
Aleix Cabrera 