Els escenaris de l’#OperaEnRuta2015

Començo a enfilar el camí de l’#OperaEnRuta2015. El primer pas, conèixer bé el districte de Sarrià-Sant Gervasi, els centres socials, els carrers, les distàncies i els temps que separen cada punt de trobada… i la millor manera de fer-ho, és a peu.

La ruta de 6 quilòmetres comença a baix de tot, a la plaça de la Reina Maria Cristina, limítrof amb Les Corts. Des d’allà, emprenc el carrer del Doctor Ferran, travesso el parc de Santa Amèlia i m’aturo en un dels primers escenaris del cicle operístic. El Centre Cívic Sarrià que, si bé avui gaudeix de danses i coreografies contemporànies, acollirà una conferència-concert sobre la figura de Victòria dels Àngels. La veu d’aquesta soprano lírica va apagar-se ara fa una dècada i la quarta edició de l’Òpera en ruta li ret homenatge.

Els carrers empedrats, flanquejats per cases baixes, dibuixen la nervadura d’un centre històric que esdevé una delícia per al vianant i un luxe per a una ciutat tan densament poblada com Barcelona. Sarrià manté encara la fesomia de l’antiga vila però sense mostrar les arrugues del pas del temps.

Darrere el mercat, descobreixo una petit joia modernista de la ciutat: el teatre de Sarrià. Inaugurat el gener passat, després de tres anys de reformes, acollirà amb tot l’esplendor l’òpera ‘La serva padrona’, de Pergolesi, que tancarà el cicle Òpera en ruta. Observo detalls centenaris i el pati de butaques “apadrinades”, mentre la presidenta del Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, Montserrat Morera, m’explica que la tradició operística del recinte es remunta a anys enrere, amb diversos cicles operístics. Tanmateix, és a partir d’enguany que aquest espai pot albergar òpera de petit format, gràcies a l’obertura del fossar on ja pot encabir-s’hi una orquestra.

Unes passes més avall, a la Casa Orlandai, les veus femenines del Barcelona Gospel Choir assagen per al concert d’aquest diumenge. Ho fan a la sala Foix, on el tenor Marc Sala parlarà de l’òpera ‘La seva padrona’, de Pergolesi. A l’altra banda de la Via Augusta, a la Biblioteca Clarà, descobreixo que la fal·lera operística al districte ve de lluny, quan la directora em parla del fons documental que hi tenen, de la relació amb el Gran Teatre del Liceu i de la setmana de l’òpera que organitzen ja fa cinc anys.

Segueixo fins la Vil·la Florida i la biblioteca Joan Maragall, a Sant Gervasi, que acolliran concerts i espectacles infantils. M’enfilo fins al capdamunt del Turó del Putxet on els més petits podran gaudir de ‘La flauta màgica’, de Wolfgang Amadeus Mozart. Tanca la ruta el Centre Cívic Can Castelló que aviat omplirà de música Les Tres Torres. Una mica més amunt, queden els tres últims espais del cicle: el Centre Cívic L’Elèctric, a Les Planes, i el Centre Cívic Vázquez Montalbán i la Biblioteca Collserola – Josep Miracle, a Vallvidrera.

Havent conegut la geografia local, és hora d’endinsar-se en la història i el so de les òperes…