Gestionant #UOCalumni: Ja som 3.000!

Vaig començar fa un any i mig aquesta aventura: la gestió de les xarxes socials de ‪#‎UOCalumni‬. Avui, a Facebook assolim una d’aquelles xifres rodones que ve de gust compartir perquè, qui es dediqui a això –a la comunicació “online”– sabrà que una comunitat no creix de la nit al dia, ni els usuaris –convertits ara en fans, seguidors, cors o m’agrades– no arriben de forma massiva en un fidel peregrinatge.

Costa encara que la gent participi, malgrat que hem mirat de tocar tecles diverses a través de continguts externs i propis, fotografies, vídeos, i plantejant jocs o preguntes. La participació és encara aquella gran desconeguda que, sense saber ben bé per què, un dia es dispara amb el tema més banal i, per norma general, frega quotes de mínims. No ens desanimarem pas, ans el contrari: de la dificultat, en fem un estímul.

Tot i així, la comunitat va creixent, tant a Facebook com a Twitter i a LinkedIn. El mèrit no és meu; cada any es graduen una bona colla d’estudiants i és lògic que una part vulguin mantenir-se connectats als companys i a les activitats vinculades a la seva universitat.

Quan toques xifres com aquestes (a Twitter ja superem els 4.700 seguidors), has d’aturar-te i pensar si ho estàs fent prou bé, si comuniques amb encert i gràcia, què cal afinar per fer-ho millor i cap on volem anar. I en un entorn digital, que tot d’una pot fer un tomb, imaginar-te una ruta resulta poc fiable. Però cal fer-ho i tenim reptes: fomentar els contactes útils en l’àmbit professional (“networking”, en anglès); donar més visibilitat als graduats i graduades ‪#‎UOC‬, als seus projectes, empreses i idees; i cobrir necessitats que UOCalumni pugui cobrir però, per això, cal conèixer-les.

En resum, gestionar comunitats digitals de manera eficaç no és res que es faci de la nit al dia. Cal saber comunicar però també saber escoltar, estar disposat a equivocar-te i a encertar-la, aplicar sentit comú i intuïció, i carregar-se de paciència a l’espera de resultats i ser conscient que una xifra de seguidors no ho és tot, per bé que encoratja.

Per tant, seguim.