De #BarçaDreams a #PereDreams

L’atzar és capritxós de mena i amb això no descobreixo res a ningú. N’és tant, que ha llençat els daus perquè avui coincidissin dos somnis, el final d’un i l’inici d’un altre. El primer va arrencar fa més de dos anys i aquesta nit s’ha materialitzat en forma de llargmetratge documental a les sales de cinema sota el títol de Barça Dreams. El segon és molt més íntim, ha calgut anestèsia total i ha comportat un nou naixement, un cor que batega de nou, el del meu pare. Precisament tu, pare, que has estat testimoni d’aquest projecte cinematogràfic des de la distància, abans de revelar-te’n els detalls o quan t’explicava les múltiples anècdotes que s’han anat succeïnt.

I, saps què penso? Què aquesta nit, els somnis no són de color blau ni grana. Aquesta nit els somnis són ben teus i la paleta és a les teves mans perquè en tracis les formes i defineixis quins camins vols recórrer i amb qui. Que som molts els que estem al teu costat i hem acompassat les passes amb les teves, i molts més els qui et tenen en ment i han encès flames arreu. Potser nosaltres no hem aplaudit gols del passat, però celebrem un gol del present, que val totes les pilotes d’or del món. Tampoc hem brindat amb cava ni hem fet gatzara, però gaudim d’una calma distesa i merescuda. No som cap multitud, però els que som estem més units que mai en una pinya autèntica.

Miro les teves parpelles closes, com respires amb dificultat i mous amb neguit un braç i les cames, i et mormolo que segueixis a Iguaçú, escoltant la fressa de les cascades, sentint el vent que exhala l’aigua des de més avall, mentre les aus la sobrevolen de prop i Maria Callas entona O mio babbino caro. Segueix somiant, una mica més, i ves tornant a poc a poc, que la tornada et sigui plàcida, que aquí t’estem esperant.