«DIFÍCILMENT PODRÀS FER-HI RES», m’han dit els de l’Agència Catalana de Consum. Hauria d’haver fet la denúncia aleshores perquè així tindria constància per escrit del robatori, ja que el tracte amb Vodafone va ser tot de paraula, de telèfon a telèfon, paraules que, si ells volen, el vent s’haurà endut ben lluny.
Però per fer una denúncia, sempre hi ets a temps, encara que sigui per alertar a la policia. Així que he anat a la comissaria amb la factura de la companyia telefònica. Els he explicat el cas i m’han atès de meravella. S’han anotat tots els fets, fins i tot l’import de les trucades i molt especialment —això vol dir amb subratllador groc— els telèfons marcats a Romania, Itàlia i Alemanya. També s’han anotat els 664721525, 608206957, 697315765, 663727771, 678239687, 637262836, entre d’altres. Persones d’aquí amb qui els romanesos han contactat.
Hi ha una dita que fa: «No hi ha mal que per bé no sigui». Qui sap si arran d’un o més robatoris com aquest, els Mossos reuniran dades cabdals per desarticular una xarxa de romanesos. Si és així, considero que no té preu i em donaré per satisfet.
Aleix Cabrera 