DESPRÉS DE GAIREBÉ DOS ANYS sense parar, ha arribat l’hora de fer una pausa. Deixar enrere la feina, els companys de cada dia, la família, la ciutat, els cotxes, el soroll, el metro atapeït amb la música d’aquell qui la vol compartir amb tu i el fum d’aquell qui fuma a l’andana (també per excés de generositat), deixar tot allò a què estic tan avesat, les coses que gairebé faig sense pensar, tot. Una setmana. Una setmana, en llocs nous, on s’hi parlen llengües diferents, on s’hi menja d’una altra manera. Requerirà un esforç, sí, però també serà un plaer poder deixar de pensar en feina, deixar de veure les mateixes cares de l’endemà i desconnectar-me de les tecnologies.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Aleix Cabrera 
>Gracies a tots tres, Miquel, Cris i Silvia. No puc escriure gaire estona i ho faig sense accents en un diantre de teclat belga o flamenc; perque encara haig de preparar la ruta de dema que m,ha de dur al mar del nord. La pausa ha valgut molt la pena, molt. Fins a la tornada.
>Crec que la sensació de descobrir nous llocs és una de les millors del món!! Quan les pupil·les es dilaten i la mirada inquieta no dona abast per gaudir del que estàs veient… És un moment màgic. I el destí? Ja me l’explicaràs… Molt bon viatge!!!
>Vagi béeee !
>Llegint el teu post anterior vaig pensar: l’Aleix ens marxa! Ara ens ho confirmes. Doncs que tinguis un bon viatge, que gaudeixis força de la “pausa” i que tornis amb energies renovades per explicar-ho al blog, i si tot plegat ens fa el pes potser llavors ho provarem nosaltres.