QUAN ENCARA DUIA BATA de quadrets blau cel i el mocador cosit amb una veta elàstica a la butxaca dreta, tenia la dèria d’escriure “anglès” amb una “e” i no pas amb la lletra “a” reglamentària. Es veu que em vaig avançar a això que avui anomenem “catanglish” i que no és altra cosa que barrejar en una mateixa frase mots catalans i anglesos, només que jo ho feia dins d’una mateixa paraula: “english” i “anglès”, o el que és el mateix “englès”.
Havia pronosticat sense saber-ho que, algun dia, aquell inici de paraula em definiria professionalment? Qui ho sap. El fet és que vaig arribar a ser ENG (“electronic news gathering”, per a qui no ho sàpiga; reporter, en definitiva) i també vaig arribar a deixar de ser-ho. Tot és cíclic, en aquesta vida: avui ets a París, demà a Namíbia.
I com que per fer-me entendre en un lloc o altre la llengua de Shakespeare no falla, posem-nos a estudiar-la novament, i ara busca un llibreta pràctica, petita però no tan estreta com aquells blocs que donaves als tertulians, amb anelles, sí, que així no perdràs els fulls. I remena que remenaràs, vaig i em trobo una llibreta amb només sis pàgines escrites l’any 2009. A la coberta taronja –mai no repetia un color, si podia– hi ha el meu nom i a l’altre cantó, en majúscules i subratllat, les lletres E, N i G. Copio a l’agenda els cinc telèfons que hi ha anotats a l’interior, entre dades de la grip A i una vaga de Nissan, i estripo el sis fulls.
Ja ho dic, jo, que tot és cíclic, que tot torna: agafo el bolígraf i completo el que resta de mot: ela, e, essa… ENGLÈS! I un darrer retoc, tot esmenant errors del passat: ANGLÈS. Ara sí. Nova vida per a la llibreta taronja!
Aleix Cabrera 