MEDIALAB-PRADO PLANTEJA, dins del cicle de conferències programades, una reflexió sobre els blogs literaris i per extensió l’esclat de crítics digitals i autors 2.0. El debat moderat per Daniel Arjona (@daniarjo), periodista de ‘El Cultural’ (El Mundo) modera el debat (#ebl12 a Twitter).
#EncuentroBlogsLiterarios – Medialab-Prado Madrid
-
Blogs que parlen de llibres
-
Davant la definició dual del concepte “blog literari” (el que parla de literatura o el blog de creació literària), la primera part de la xerrada se centra en els nous crítics literaris, els que parlen de llibres i en recomanen. El plaer per la literatura troba el seu lloc a la xarxa, com explica l’escriptora Paloma Bravo:
-
-
-
-
És el “paper de prescriptor” de què parla l’editora de ficció de l’Editorial Espasa, Belén Bermejo, porta els “literoblocaires” a generar opinió i a motivar futures compres. Un paper que, uns anys enrere, quedava relegat al format paper i als qui podien permetre’s la impressió (mitjans de comunicació, editorials i comerços, sobretot). Però, mentre que les publicacions responen a unes directrius empresarials, pel que fa a temes i extensió, el blog evoluciona amb llibertat i això és el que va motivar la narradora i traductora Pilar Adón a escriure un blog: “volia que els meus articles en premsa duressin més”.
-
-
-
També el periodista Jordi Corominas va obrir un blog “per combatre la fugacitat del paper” tot i que, en voler posar remei al que era efímer…
-
-
La comparació del format digital amb l’analògic (el paper) és inevitable. L’editor de Periférica Julián Rodríguez veu un predecessor imprès dels blogs: “son iguales que los fanzines de los años 80″. És a dir que es tracta de publicacions no professionals vinculades a algun fenomen cultural. Els blogs també donen veu a autors minoritaris o poc coneguts, els que no compten amb el beneplàcit de les editorials o la premsa, però a més vencen un dels inconvenients dels fanzines: la producció és barata i senzilla, requereix menys temps de dedicació i la difusió, gràcies a internet, és internacional.
L’auge dels blogs obre la porta a alguns dubtes i certeses: -
-
-
-
-
-
Què aporten a la narrativa?
-
Selectivitat, credibilitat, independència i influència són quatre conceptes que entren en joc. La llibertat i gratuïtat de publicació en xarxa es tradueix en una elevada producció d’articles (també literaris) i això obliga els lectors a discernir el gra de la palla. Criteris de selecció que requereixen temps i el sentit comú. L’editor de Caballo de Troya, Constantino Bértolo, es pregunta pel rigor d’aquestes publicacions.
-
-
-
-
Alguns dels assistents mencionen els avantatges del blog respecte les publicacions tradicionals:
# Llibertat -
-
-
-
# Pluralitat
-
-
-
Els blocaires actius suggereixen, d’acord amb l’experiència, no caure en el parany de voler estendre’s sense límits. El lector es cansa i si veu un text interminable, deixa de llegir. Per això, recomanen fragmentar els textos i publicar-los ja tancats perquè, alguns lectors no entenen que un text es pot anar actualitzant amb dades noves. Més apunts a través de Twitter:
-
-
-
-
-
El blocaire Alberto Olmos (@EjercitoEnemigo) ironitza:
-
-
Malgrat tot, l’editor Constantino Bértolo (@ConstantinoBert) fa una defensa afèrrima del paper:
-
-
-
-
A la trobada es parla també de la vanitat del blocaire, del repte de destacar per damunt de la competència i de si el blog, com a tal, defineix per si mateix un nou gènere literari. La majoria pensa que no, però que “el temps dirà”. El debat és ben obert i caldrà veure com evoluciona aquesta xarxa que fa zum-zum. Alguna cosa no ha deixat de gestar-s’hi…
-
-
-
[Foto: Mary Jo’s bookcase – Llicència: Creative Commons]
Está bien el resumen del encuentro. Echo en falta el seguimiento de la eiqueta inicial #EncuentroBlogsLiterarios
Anna, n’hi haurà més de debats, segur. Arlequí, els blogs tenen corda per estona. Marta, vi que organitzadores del debate usaban ese hashtag, pensé que era el oficial. Lástima. Igualmente, el primero era excesivamente largo, contrario al funcionamento de Twitter.
Crec que el fet que es faci un debat sobre el blog com a eina de la literatura, com crític o de manera creativa demostra que els blogs encara tenen molta vida internet i donen per molts debats. Crec que el blog és un mitjà per escriure i per arribar a moltíssims lectors/res fins i tot d’altres parts del món. Bon apunt del debat amb piuladisses.
Acabo de llegir aquest resum via @javiercelaya Molt interessant! llàstima que ho he vist tard i no he pogut participar al debat a twitter
@annabroll desde bibarnabloc.cat