RERE LA FAÇANA d’estil art decó dels Washington Heights, hi bategava un Harlem de cinema negre: xeringues a terra i parets escrostonades. Les escales d’incendis projectaven l’ombra d’una tarda d’estiu, mentre les aturades metàl·liques de l’engranatge dels ascensors conferien l’ambientació sonora d’una escena sòrdida. Paradoxalment, al tercer pis, la porta F era oberta de bat a bat, sense por que s’hi escolés qui no devia. Convidava a descobrir un univers de jazz i gospel intimista entre amics. Va ser fa quatre anys, a ca la Marjorie Eliot (555 Edgecombe Avenue amb el 160th St), i avui l’escriptora Elvira Lindo m’hi transporta de nou a través de la vivència que relata a ‘El País’. Perquè aquest any en fa vint que la pianista afroamericana va decidir omplir de notes el dol per un fill.
Aleix Cabrera 