“Al costat de la pastisseria, a Bleecker amb Perry Street, trobaràs la botiga de Marc Jacobs. Entra-hi i comprat alguna cosa, per Déu! El que sigui. Una samarreta. La més tirada que trobis, que segur que n’hi ha de barates. No pots marxar de Nova York sense res de Marc Jacobs“, van aconsellar-lo efusivament, quan ni tan sols sabia qui era aquest tal Jacobs. Es veu que era (és) un dissenyador “arxiconegut” dins del món de la moda, un món que a ell li relliscava força. Així que, quan va passar per davant de l’aparador va fer-ne broma i pantomima. Després, va cruspir-se mitja capsa d’empalagosos i repintats cupcakes de Magnolia Bakery i va comprar-se una samarreta de record del metro de Manhattan en una botiga de xinesos.
Gràcies! És el que pretenen ser, petites dosis de quotidianitat. Així que si us agraden, no dubteu a subscriure-us al blog, prémer “m’agrada” i piular-ho a Twitter. ;)
M’agranes aquests micro-contes! Són com petites pildores rodones per fugir uns segons de la realitat i flotar ens els pensaments d’algú altre.
Una abraçada!
Un noi amb personalitat que no es deixa influenciar per les marques, això m’agrada.
Bé per l’escrit!