QUÈ ÉS EL TEMPS, sinó la mesura del canvi i el moviment de les coses. Una percepció personal –a vegades estanca, d’altres fugicera– que l’home s’ha entestat a regular amb calendaris diversos i ha encotillat entre dues agulles que avancen però no reculen. I així, imparable, ens fas creure –ens fem creure!– que marques el ritme de les nostres vides, com si no hi hagués altra opció que deixar-te passar. Aprofitar-te o perdre’t, però mai vèncer-te. Temps, que et creus cavall guanyador; que t’estires i arronses com una ombra en el decurs del dia; que t’esmunys, punyeter, com la fina sorra de platja entre els dits, i que ens sobreviuràs a tots. Aleshores, quan ningú ja no pugui mesurar-te, tu, també hauràs mort.
Aleix Cabrera 