HE ESCRIT DUES NOTES. Com cada nit de cap d’any. Sempre en positiu. En una, dic adéu al 2012. Li dono gràcies per totes les bondats i li demano que s’endugui negativitats, penúries, mal rotllos i relacions que s’han marcit o que no van enlloc.
Sorprèn, ara, que qüestions que en un principi semblaven negatives acaben donant la volta perquè t’han ajudat a créixer. Una empresa va tancar-me la porta ara fa un any (o va convidar-me a abandonar la nau, si ho preferiu), però gràcies a aquest fet, al llarg de tot l’any, he col·laborat amb set projectes i persones noves mentre em constituïa a mi mateix com empresa. He fet de tot. He editat dos muntatges de vídeo per il·lustrar com es va rodar una pel·lícula; he estat ajudant d’edició d’una sèrie documental sobre la minva del nombre de felins a l’Àfrica; he escrit contes diversos amb contingut educatiu i valors en el rerefons; he gestionat xarxes, difós esdeveniments en format 2.0, creat continguts per a webs… Tasques, la majoria de les quals, realitzades de forma autodidacta!
També he seguit aprenent –idiomes i altres matèries– i he descobert que sovint els cursos més barats –fins i tot gratuïts– són millors que els de pagament i diploma al final. Que hi ha molt venedor de fum, vaja. Depèn, és clar, de l’interès que un hi posa, però també del professorat i la manera com s’estructuren els cursos. Per mi, els orientats a objectius concrets que es fonamenten en casos pràctics atrapen l’alumnat i són els més efectius.
Enguany, també he descobert més com sóc i què no vull ni per a mi ni pels qui m’estimo. És una qüestió de respecte i d’acceptar que cadascú fa el seu camí. Algunes d’aquestes qüestions les he apreses a quilòmetres de distància! He ratificat que tinc uns pares que són un tresor, amics que valen imperis, i companys –a vegades els menys evidents– sempre disposats a estendre la mà.
Hi havia una altra nota, és cert. Ho he avançat. És una carta de benvinguda al 2013, amb la convició que serà un bon any i, alhora, un llistat de somnis i propòsits entre els quals hi ha empreses i projectes nous i exitosos, i persones admirables i honestes amb qui treballar. Vull conèixer un territori nou com a mínim, aprendre a veure i escoltar encara més, llegir més llibres i escriure’n un, fer gargots o pintar alguna cosa que em surti de dins de tant en tant –ho vaig fer fa uns mesos i em va omplir–, tornar a tocar algun instrument, escriure més a mà i menys a màquina, connectar amb la natura al menys un cop al mes i abraçar un arbre. Hi ha més punts és clar i desitjos per amics i família i un altre de global.
L’adéu crema a la foguera a mitjanit. L’hola roman amb mi tot un any, fins que el desplegui de nou per valorar com ha anat. Feliç 2013!
[Fotografia: Flickr / gravity_grave]
Aleix Cabrera 
Quin escrit tan meravellós!!! Estic emocionada. Et sento des de l’ànima.