NO PRETENC FER CAMPANY per cap partit polític, només vull aturar-me en el vídeo amb què Rafael Correa es presenta a la Internet. No hi demana el vot per assolir la presidència de l’Equador, sinó que saluda i dóna les gràcies als usuaris de dins i de fora el país que el segueixen a les xarxes socials i –atenció– els insta a compartir fotos i missatges.
L’equip de campanya de Correa ha dissenyat capçaleres de Facebook i plantilles per incorporar a la foto de cada usuari un eslògan. D’aquesta manera, seran els mateixos usuaris els que acabin omplint les xarxes socials amb la imatge del partit; una imatge, val a dir, molt més propera i creïble pel simple fet que qui porta el missatge és una persona de l’entorn, coneguda, tangible. No és el mateix que un candidat expressi l’imperatiu “vota’m”, que un amic, la parella o un familiar mostri qui pensa votar. El to és un altre, el resultat ja veurem –caldrà esperar al proper 17 de febrer.
El logo triat per Correa no sembla casual. Recorda clarament a l’estil “warholià” d’alguns dels cartells de Barack Obama en les eleccions presidencials de 2008, les del “Yes, We Can”. El president dels Estats Units va ser el primer candidat en apostar per les xarxes socials. Dos anys més tard, també ho va fer Antanas Mockus, de Los Verdes, i els seus seguidors a les eleccions colombianes, tot i que sense l’èxit del seu homòleg nord-americà.
L’esfera política de Catalunya i la resta d’Europa no ha volgut quedar al marge d’aquest nou màrqueting. Igual que els empresaris, partits i candidats saben què aquesta és la gran àgora pública del moment, què l’elector potencial és aquí i que un missatge viral ben fet corre com la pólvora encesa –no oblidem la iaia extremenya que va acabar demanant el vot per Alfons López Tena en els darrers comicis o el novaiorquès misteriós que, també en format vídeo, va fer pedagogia del cas català.
El poder de la xarxa i de la gent que “hi habita” no ha passat per alt. Sabem que és un bon canal per a difondre-hi missatges; un altaveu, si les coses es fan bé; i una arma de doble tall, segons el grau d’encert. Però també és un bon fonendoscopi per escoltar els batecs d’una societat que s’expressa dia rere dia i demana respostes. Internet és una conversa continua, un terreny on qualsevol pot ser emissor i receptor. La bidireccionalitat dels missatges converteix la xarxa en una eina poderosa i útil, però cal ser-ne conscient i saber fer-la servir.
Aleix Cabrera 