RERE L’OMBRA SEMPRE HI HA LLUM. És una veritat incontestable perquè no existeix l’una sense l’altra, però alhora és també una afirmació amb una gran càrrega simbòlica. Ara fa un any, el març va convertir-se en un mes de canvi, d’emancipació professional, de decidir-me a ser la meva pròpia empresa, després de dos mesos de llargs raonaments amb mi mateix i amb persones de l’entorn més proper. “És una decisió valenta i t’aplaudeixo”, m’havia dit aleshores la Maria-José Dunjó, especialista en transició professional, a qui vaig acudir entre decebut, perdut i neguitós.
I, ara, un any més tard, he estat jo qui ha dit el mateix a una persona que ha decidit “trencar la roda” o “sortir de la zona de comfort“. Els qui es troben sota la manta estan convençuts que a fora fa molt fred i no s’equivoquen, que de fred en fa, i molt. A fora cauen mites, encara que no sigueu mitomans, i la burocràcia esdevé més tediosa que la mateixa paraula, i els ajuts a l’emprenedoria esdevenen la promesa més inconsistent de tots els temps.
Però els mateixos que s’embolcallen amb la manta obliden que a fora n’hi ha més, de mantes, i també caliu humà. Això que ara s’anomena “networking” i que no és altra cosa que compartir, conversar, donar cops de mà i aprendre a demanar-ne i acceptar-ne és el que ens fa forts i ens fa créixer com a professionals i persones.
Per això he triat aquesta fotografia, que vaig fer fa poc al Camí de la Montserratosa de Tortosa, per il·lustrar la nova pàgina del calendari de 2013, perquè representa la roda que cal trencar i alhora el gir, el moviment, la marxa imparable cap endavant; és al mateix temps un horitzó a creuar i l’evidència que “rere l’ombra sempre hi ha un raig de llum“, i resulta que només cal fer un pas de costat per veure’l. Fem el pas?
Source: Uploaded by user via Aleix on Pinterest
Aleix Cabrera 
No tenia molts ànims per a llegir i he vist molta lletra, però tot pensant això .. m’he trobat llegint les teves línies i … he seguit i seguit fins al final. Has aconseguit que m’enganxi en cada paraula que escrius. En llegia una i necessitava llegir la següent. He arribat fins el final … “fem el pas?” i ja no recordava que, al principi, no volia llegir … que no tenia ànims per fer-ho. El teu escrit m’ha fet veure que si el que començo a llegir m’atrapa, puc arribar fins el full que calgui i …. tu atrapes des de la primera línia. Gràcies per la força de les teves paraules i gràcies per compartir-les.
Maira, si les meves paraules t’atrapen, les que has escrit tu emocionen. T’agraeixo molt el comentari perquè, quan un escriu, a diferència dels actors i actrius de teatre o del músic sobre l’escenari, mai no sap què sent la reacció o l’interès que desperta allò que crea. Una abraçada! I ànims! :)
Retroenllaç: Paraules que són guiatge | Rosa Maria Curto·