HAIG DE TENIR PAPER I BOLÍGRAF A MÀ, vagi on vagi, per no deixar escapar pensaments, reflexions o idees. Fa temps que la M. m’ho diu (“les bones te les guardes per tu”) i fa més temps encara que l’A. va regalar-me una llibreta feta a mà, lligada, amb una mà daurada que recorda els traços hindús. Quan me la va regalar, per Cap d’Any, em va dir: “és perquè hi escriguis els teus contes”.
I ara sempre tinc el bloc a la taula de treball o a la tauleta de nit, que sovint és abans d’adormir-me, durant l’estat hipnagògic, quan em venen les idees o imatges més curioses. En canvi, quan vaig pel món, sobretot quan viatjo, m’enduc la petita Moleskine, de tapa dura i pàgines blanques, que omplo amb descripcions, adreces, noms de llocs visitats i dibuixos d’estil més o menys còmic i que volen ser un fragment d’aquella realitat visitada.
Aleix Cabrera 