CADA COP QUE CANVIO LA BOSSA de la brossa em ve al cap un escena de cuina en què tres persones van quedar sorpreses i estranyades quan van veure que, a dins de la bossa nova, hi ficava paper de diari. “És a l’inrevés”, van afirmar amb rotunditat i sornegueria, “el paper va a fora de la bossa, al fons del cub”. Que jo sàpiga, no hi ha cap compendi de normatives casolanes ni cap llei tàcita que precisi on va el paper. El que sí sé és que així es feia a ca els avis i així s’ha fet sempre a casa: paper al fons del cub i dins de la bossa.
I si s’ha fet així és per alguna cosa i perquè, en aquesta família, sempre hem estat polits i pragmàtics. Tant la pseudocatifa externa com el folre interior acompleixen una funció absorvent en cas que l’abocament no es faci amb encert o que la bossa estigui foradada –cosa que passa sovint si prediqueu amb “el barat surt car”. Però, a més, les bosses d’avui són d’un erotisme insòlit. Les transparències del plàstic estan pensades per satisfer la mirada dels veïns més voyeurs. Per tant, la tradició familiar també serveix per deixar els curiosos amb un pam de nas!
Aleix Cabrera 
Que bé que ho he passat llegint.
Una forta abraçada